Bones a tothom, tant dies el blog parat, segur que us fa pensar que us escric per demanar-vos algo, no? Doncs sips.... us vull demanar quelcom....
Vos escric per a fer un acte tradicional de TOTA LA VIDA: Demanar-vos diners, els diners que vulgueu, ho els que pugueu. A voltes és vol, i no és pot i altres és pot i no és vol. Ja se que sóc molt original però no ho puc evitar.
Crec que la causa és molt justa: Poder fer un llarg metratge que ens emocioni i represente la nostra terreta i la nostra època com cap altra. Poder fer unPELICULON!!! El projecte és: ARRÒS MOVIE i la intenció: generar un IMAGINARI COL·LECTIU. La idea: del col·lectiu compartirdonagustet.net
Per que us demano diners? doncs per que aquest "peliculon" és financii de la manera més "tradicional" amb festes, productores, subvencions, sponzors, però ara és necessita fer un primer aspentonet de diners i és aquí d'on entreu la gent propera, la gent amb la que no tan sols tinc prou confiança per a demanar-vos favors, sinó que a més us demano "cuartos", "peles", "money", "diners" .... en plena crisi.
La nova manera de finançar que s'està fent servir per fer fer l'arrosmovie.info és diu Crowdfunding (És una innovadora forma de finançar projectes de forma col·lectiva (Crowd = multitud ; Funding = finançament)), i ja ha aparegut a TV3, btv, fotogramas, El pais, radio3, radio4..., però ja veieu que és paregudíssim a com s'han finançat sempre els projectes que no estan en la IndustraCultural. La lògica és que moltes aportacions petites fan una gran suma (sols no puc, amb amics sí). Aquesta és una de les maneres quotidianes de finançament que s'utilitzen als EEUU, on les subvencionspubliques no existeixen, fins i tot la campanya de n'Obama fou finançada amb crowdfunding. Ara a casa nostra en plena crisi les subvencions desapareixeran i el crowdfunding serà el pa de cada dia en tota mena de projectes, pelis, teatre, concerts, llibres, etc...
La cosa és que, si us va bé i teniu targeta, podeu fer un ingrés a partir 10€ fins a 1.000€ i entreu en el famós sorteig de la paella per a 30 i segons la quantitat et guanyes el DVD de la peliculassa que t'enviaran a casa, o la camiseta, o aparèixer en la peli, o barra lliure en el fieston que és farà durant el rodatge de la peli...
Fer l'ingres és ràpid i fàcil en aquesta plataforma: Vekami.com
Hi ha 30 dies per recollir 8000€ o no és rebran el diners el diners. És un repte si més no prou Divertit!!
La responsabilitat és molt gran i si ens ajudem, aquest projecte ens el farem nostre i sentir-nos nostre aquest projecte, serà quelcom molt gratificant quan el projecte arribi a la seua fi. Aquesta és una invitació que us faig i si creieu que algú o alguna, podria també tenir el gust en recolzar-nos no dubteu en convidar-lo també.
Amics i amigues, vivim dies de canvi i hem de tenim ganes de jugar-los Arròs Movie
en resposta a l'escrit que en Miquel Andreu ha fet al seu bloc personal D\'esquitllèbit del diari electrònic "som garrigues", del qual us deixo l'enllaç per a que pugueu llegir-lo:
“no ens enganyem, quan una organització política afirma que és “transversal” és que és de dretes”
que fins i tot jo m’atreveixo a dir:
“que tot aquell que prioritza l’eix social al nacional, no és independentista”
a reagrupament hem fet mes coses que espolsar els complexes de la gent… no hi ha més cec que aquell que no i vol veure, diuen pel carrer!
I també t’ha de quedar clar, molt clar, que reagrupament no és un partit polític, i per tant pot com tu dius pot definir-se com a transversal, i que aquest sigui ple de gent que ve de la dreta, de l’esquerra o de casa…
Reagrupament és l’ASSOCIACIÓ que neix com a resposta a la necessitat que es posin la independència i la regeneració democràtica com a elements prioritaris a la política catalana. Reagrupament és un gran grup de persones disposades a treballar aferrissadament, deixant temps i recursos propis per aconseguir la llibertat del nostre poble, deixant de banda les ideologies de dreta i esquerra per PRIORITZAR la llibertat.
RECORDA, QUE NO HI SOM PER GANES, I SOM PER UNA NECESSITAT NACIONAL.TINGUES PRESENT QUE JO ESTARIA MOLT BÉ TREBALLANT CADA DIA AL TALLER FENT DE FERRER I A LES NITS ANANT AL BAR, I EN JAUME FERNÀNDEZ FENT DE PROFESSOR I A LES TARDES ESTAR AMB LA SEUA FAMÍLIA, O AL BAR O L'AJUNTAMENT, I AIXÍ AMB ELS MÉS DE 4.000 ASSOCIATS, QUE ESTEM DONANT I HEM DONAT I CONTINUAREM DONANT PART DEL NOSTRE TEMPS, I DELS NOSTRES INGRESSOS A UNA ASSOCIACIÓ INDEPENDENTISTA QUE DECIDEIX FER UN PAS ENDAVANT I PRESENTAR-SE A UNES ELECCIONS, AMB UNPROGRAMA ELECTORAL QUE HAN ELABORAT MÉS DE 680 PERSONES, I QUE MARQUEN MOLT CLARAMENT QUIN ES L'OBJECTIU DE L'ASSOCIACIÓ I QUIN CAMÍ HEM D'ANAR TRAÇANT PER ARRIBAR A ITACA. I NO TOTS PODRÀN DIR EL DIA 29 QUE NO DEUEN RES A NINGÚ, NOSALTRES O PODREM DIR, PER L'ESFORÇ DE LES ASSOCIADES, TANT EN RECURSOS HUMANS COM ENECONÒMICS.
i et remeto l’escrit de “patriotisme i dignitat” que va escriu en Joan Carretero a l’abril del 2009, i llegeix-te’l les voltes que siguin necessàries perquè entenguis moltes coses que encara no has entès.
“PATRIOTISME I DIGNITAT”
A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!
Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya…
Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules. Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.
A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.
El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, CAL QUE ELS SEUS OBJECTIUS SIGUIN INEQUÍVOCAMENT ASSUMITS PELS PARTITS.
L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.
Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.
El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits… Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.
Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.
Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.
Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.
L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.
El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.
FONT: Diari AVUI. Dissabte, 18 d’abril de 2009 (pàgina 6)
i finalment recomanar-te unes dosis de carreterina.
tot que hauries de consultar amb el doctor, quin és el diagnostic i la dosi.
Ni un cenitm més, ni un centim menys, aquest és el diner del qual s'ha apoderat aquest senyor, i... "aquí no pasa nada", o algú es creu que anirà a viure sota el pont...
Casi no recordava que tenia un blog obert, i és que això del festuc ha fet una absorció total del meu poc coneixement, a la xarxa...
Però res, crec que potser és el moment de publicar una nova entrada.
És el moment, per que durant molt de temps, he estat dubtant sobre la meua militància dins d'ERC, i més desprès de que em convidessin a sortir del partit, pel fet de pertànyer i ser soci d'una associació com la de reagrupament.
Doncs bé, presses i estudiades les meues decisions, he decidit deixar la militància a ERC i JERC i continuar amb la feina de l'associació reagrupament.
Vaig entrar a militar a un partit, per utilitzar-lo com una gran eina per assolir l'independencia del meu país, i ara en surto, pensant que potser aquest país necessita una millor eina per assolir l'independencia, ja que aquesta ha acabat prostituïda nacionalment i encaixada brutalment dins el sistema. Dos dels grans valors pels quals eram els diferents, els de les mans netes, els de "no serem com ells".... i un llarg etc...
Per primer cop en aquest blog incloc en els actes de l'agenda mediatica una boda, si, si, una BODA.
I, és que el proper 23 de maig, el nostre estimat Xistosix, un balaguerí de tota la vida, és casa amb tot el poble de borges, exercint així la nacionalitat borgenca. Pel que sembla a Borges ho agafen tot i depèn de com vagi el dia, qui sap si jo també hauré de camuflar el meu passat bell-lloquí i empadronar-me a les borges amb tot un embolcall de boda, com el que es preveu per aquell dia.
La idea naix de mans del mateix xistosix i es promou des de l'associació amb anim de convertir reduïdes vetllades a esdeveniments galàctics, MPG (muntadors de pollastres grossos), que ja porta creades altres jornades freaks per les garrigues, entre elles, pobres besties (associació en defensa de la fauna del terrall), lo partit, sense polero qui desespero, glam rural party,...
La celebració serà per tot lo alt, a les 12 del migdia, al CENTRE CÍVIC de les Borges Blanques tindrà lloc la CERIMÒNIA a càrrec d’il·lustres borgenques i borgencs i contarà amb la participació de autoritats de Borges Blanques i Balaguer.
Tot seguit, en acabar la cerimònia hi haurà una CERCAVILA per indrets representatius del poble i en companyia de grallers, timbalers, un pollastre, una vaca, un ànec, un peix, un pa de ronyó i molts altres personatges representatius de les Borges Blanques.
A partir de les 5 de la tarda, i fins que es faci fosc, a la FONT VELLA, TARDA DE MÚSICA amb servei de barra i amenitzada pels següents grups i artistes convidats:
Pel que vulgueu venir al dinar (banquet) que es farà a la Font Vella, recordeu fer un ingrés de 15€ amb el vostre nom al número de compte: 2100 0066 77 0102177608 abans del dia 18 de maig!
L'esdeveniment esta obert a tothom així que... Us hi esperem a tots i a totes!!
S’intueixen llàgrimes i emocions a dojo!
La cosa ja s'ha anat expandint a la premsa, així que us deixo un retall de l'entrevista a en xistosix a com radio i un altre a rac1
hem de mostrar el nostres suport als corredors/es i tecnic/ques que s'han mullat per que volen continuar defensant la nostra samarreta...
Carta al President de la Federació d'entitats excursionistes de Catalunya:
Els corredors de la Selecció Catalana de curses de muntanya volem manifestar la nostra sorpresa i decepció davant els fets que darrerament s’han produït, excloent la nostra participació com a tal en diferents proves internacionals.
Volem denunciar que al darrera d’aquesta exclusió només hi ha motivacions de tipus polític, que res tenen a veure amb l’esport. Volem fer constar que som coneixedors del fet que la Fedme, la federació espanyola, on la Feec hi té alguna cosa a dir, és la principal instigadora d’aquest canvi tan nefast.
Els corredors no entenem que amb la dissolució de la FSA, la nova federació ISF no contempli la nostra participació amb la mateixa normalitat que s’havia estat produint fins ara en el si de la FSA.
Des de fa 10 anys la selecció ha estat present en els diferents campionats organitzats per la FSA, i independentment dels nostres resultats, hem estat projectant el nom de Catalunya i el de la nostra Federació arreu del món.
No entenem la nostra participació amb una altra samarreta que no sigui la que hem portat fins ara, i és per això que demanem a la Feec que faci els possibles per tal d’esmenar aquesta lamentable situació. Pensem que l’esport i el món de la muntanya, amb tanta tradició a Catalunya, s’ho mereixen.
Sotasignants, tots ells vinculats al món de les curses de muntanya:
1.Agustí Roc Amador 2.Kilian Jornet Burgada 3.Ester Hernandez Casahuga 4.Anna Serra i Salamé 5.Kiku Soler Escàmez 6.Lluís Aloy Barquet 7.Jessed Hernández Gispert 8.Xavi Zapater 9.Just Sociats i Asensio 10.Xavi Cadena i Broto 11.Jordi Sanchez Padilla 12.Roser Español Bada 13.Xavier Espiña i Martínez 14.Sònia Malo i Pérez 15.Adolf Aguiló Bort 16.Francesc Marti Bertomeu 17.Laia Andreu Trias 18.Cristina Gómez Pujols 19.Jordi Riera Pol 20.Cristòfol Castañer Bernat 21.Xevi Guinovart Marques 22.Montserrat Bergadà Grañó 23.Emma Roca Rodriguez 24.Josep Barrufet 25.David Rovira Roqueta 26.Josep Oliva Cuscullola 27.Joan Arnau Mas 28.Anna Rigol Tribó 29.Antonio Buqueras Pàmies 30.Jordi Palouzié Ibañez 31.Oriol Garrote 32.Francesc Pont Torné 33.Pau Cebrian Campà 34.Roger Martí i Ribas 35.Bruno Gallego Viles 36.Bernat Palau Garriga 37.Genís Calvés Canudas 38.Ismael Flores Campoy 39.Jordi Torrabadella i Boixader 40.Xavier Palà i Sala 41.David Camarero Torrecillas 42.Abel Cots Cortina 43.Neus Comellas i Santandreu 44.Carles Minoves Riu 45.Augusto Lebourgeois Gómez-Caro 46.Jacint Llargués Ballús 47.Jordi Coll Pascual 48.Joan Grau i Montaner 49.Antoni Pérez Morales 50.Josep Rovira Casadevall 51.Oriol Vidal Camps amb 52.Juan Carlos Borrego Perez 53.Xavier Vidal de Puig 54.Antoni Serarols Ballús 55.Joan Freixa Marceló, 56.Cristina Gómez Pujols, 57.Omar Pradell Delgado 58.Xavier Sanchez Vicente 59.Josep-Maria Pluvins De Frutos 60.Avet Curia Vila 61.Esther Sabate Bernado 62.Juan Ramon Subirats Agustin 63.Pilar Rodríguez Forn 64.David Gubern Domínguez 65.Josep Rius i Roig 66.Biel Secall Roca 67.Josep Maria Solà Segura 68.Carles Gamisans Berenguer 69.Josep Garcia Bort 70.David Núñez i Pujol 71.Pere Marse Vidal 72.Toni Font i Martí
Fa escassament un mes, que es van fer les eleccions a la presidència FEEC, i fa gracia que la candidatura guanyadora i que portava com a slogan "entitats i país" i que esta repleta de "persons" de la FEDME el primer pas que han fet al assumir la presidencia ha estat retirar de la vestimenta de la selecció catalana el logotic de la plataforma pro seleccions catalanes!
A alguns/nes de vosaltres, segurament no cal que us expliqui qui era en Kurt Cobain, però avui li volia dedicar un petit espai, ja que aquesta setmana s'han complert els 15 anys del seu suïcidi!
La seua vida comença a Aberdeen (Washington), amb una família normal d'aquell poble, a l'edat de set anys els seus pares es divorcien i ell se'n va a viure amb la seua mare i el seu padrastre. Kurt va estar molt afectat pel divorci dels seus pares i més quan la seua mare i el seu padrastre als 8 anys els fan fora de casa, i aquest es busca la vida i acaba a la casa d'un professor d'institut d'aquell mateix poble, en eixa casa i viu més d'un any sota un pacte entre ell i el professor, en que el deixava viure allà a canvi de fer tasques en aquella mateixa casa. Quan abandona la casa viu una temporada sota un pont d'aquell mateix poble, cosa que el fa meditar per anar a viure amb el seu pare a Montesano i deixar el seu poble natal.
Als 15 anys el seu tiet li regala la seua primera guitarra i és a partir d'aquí que Kurt comença a endinsar-se al món de la música, formen grups i grupets, fins que al final troba una combinació perfecta de personal (eren 3) per a que als 22 anys gravi el primer disc amb el grup NIRVANA "Bleach", sent ell el lletrista, la veu i la guitarra del grup. Dos anys després i havent canviat el bateria del grup, treuen al mercat el disc Nevermind, fent així un salt a les tendències musicals mundials, enterrant varis estils de música que la gent del a generació X vam rebutjar i empenyent al grunge i al rock alternatiu a ser la punta del llança del consum musical mundial.
Kurt cobain que sempre s'havia mostra al món com un jove inconformista, depressiu i allunyat de les masses, és converteix en un ídol per a milions de joves d'arreu del planeta, cosa que ell mateix no sap administrar i juntament amb la seua addicció a les drogues fan que el seu estat depressiu vagi cada dia a més i després de dos intents de suïcidi, un dia decideixi treures la vida, a l'edat de 27 anys, i al·legant en al seua carta de despedida que ja no el motivava res i que és millor cremar-se que anar-se apagant.
Kurt Donald Cobain va regalar al món el grunge, però ell no va poder mai amb els problemes que l'assetjaven des de ben petit.
Si algo diferencia la música que és feia abans amb la d'ara, és que les cançons d'abans no eren de consum instantani i encara ara avui en dia les podem escolar arreu de sales i locals.
us deixo un vídeo de la cançó "Smells like teen spirit".
sempre s'ha dit que no hi ha cap diferencia entre un/a espanyol/a de dretes i un d'esquerres, i ara a euskadi ho han tornat a demostrar, i encara no se com la classe política catalana i espanyola no entén el per que del desencís dels ciutadans i ciutadanes amb la política!
avui eskadi, demà els països catalans!!
ho ens sabem fer dignes del nostres país, defensant els nostres principis, aquí i a reu (Brusel·les Madrid), o acabarem enterrats, deborats, engollits, menyspreats, ... políticament pels i les espanyols i espanyoles!
La muntanya, impressionant. Veure la cara oest del Siula Gran 6.350 metres (Perú, els andes) era una invitació a traçar línies sobre la paret.
La fotografia: contundent. Preses aèries, preses als personatges que de cop i volta es feien molt però molt petits quan la presa s'anava allunyant per a abastar la muntanya completa.
La vivència: real, la de dos homes aferrats a crear la seva pròpia línia sobre la muntanya per aquesta paret que ningú abans havia pujat.
El títol: el nom del llibre ja clàssic, "Tocando al vacio" escrit en primera persona per Joe Simpson. El títol resumeix els previs moments a la caiguda de Joe Simpson quan el seu company de cordada, Simon Bats, talla la corda que els uneix.
Al 1985 els dos escaladors van arribar al Siula Gran i van traçar la seva línia d'ascens per aquesta paret fins a arribar al cim, però el pitjor estaria per vindre, quan Simpson cau i es fractura una cama. En una paret d'aquest tipus, un accident, per petit que sigui, val la vida. Però Simon no abandona a Joe i realitzen un descens molt complicat. Cansats, assedegats i un d'ells ferit, es produïx una sèrie d'incidents que duen a Simon a tallar la corda quan Joe està penjant d'ella. Aquest fet va obrir en el seu temps (i pel que sembla en alguns cercles encara existeix) un tema de discussió molt fort entre els i les muntanyistes i segurament, amb l'exhibició de la pel·lícula a tot món, la gent que no és muntanyist, entrarà en ella d'una manera o d'una altra. Una pel·lícula altament recomanable perquè es tracta de les poques del veritable cinema de muntanya que pot difondre la ideologia correcta sobre pujar muntanyes, a comparança de les hollywoodenses que prenen l'activitat només per a crear superhois, com la pel·lícula de "Límit Vertical". És una pel·lícula que ha atret a molt públic per la seva qualitat i també segurament pel seu morbo. El que té de bo tot és que els autors presenten el que van viure sense tapar-ne res, tal com va anar. I no queda molt per dir quan es veu el tall de corda o la gelera que Joe ha de creuar arrossegant-se.
A estat guanyadora dels premis en els festivals de cinema de muntanya Kendal (britànic), Banff (Canadenc) i Trento, on es va dur el màxim guardó: la Genziana d'Or.
L'esquí de muntanya, és la disciplina hivernal a la qual, he decidit endinsar-me!
L'esquí de muntanya és una modalitat d'esquí que no precisa de zones preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l'ascensió i el descens d'un pic, una travessa o una excursió.
Com altres activitats de muntanya, es tracta d'un esport de risc. Cal material i equip especific, així com una preparació física i capacitat tècnica que depassa de molt el simple domini de les habilitats de descens.
Te el seu origen als Alps, a les primeres dècades del segle XX, en un moment en què l'alpinisme era una activitat d'estiu plenament consolidada, però durant l'hivern i la primavera l'alta muntanya romania tancada a tota activitat humana.
De fet el panorama mundial en la competició esta dominat per un català, en Kilian Jornet i una catalana, na Mireia Miró.
i aquí us deixo unes fotos de la sortida de la setmana passada al raspa roia (Vall de Boi) i la d'aquest cap de setmana al pic dels estanyons i al pic perafita (La Cerdanya).
Possant les pells de foca que fan que l'esquí no llisqui marxa enrere mentre puja
El passat dijous dia 19 de febrer ens va deixar el nostre tant estimat senyor Ventura, molts el recordaran per ser un client habitual de la garrigotaverna, i d'altres per atapeir les seues parets de escrits vermells sobre papers grocs.
Dedicar-li un petit acomiadament amb tots els honors, que com a patriota li pertoquen i dir-vos que la seua tipografia, en un afany de facilitar la seva difusió, està sota llicència de Creative Commons, i us la podeu descarregar i utilitzar lliurement, per poder emular les obres d’aquest peculiar artista.
descomprimir el fitxer i copiar-lo a: C:\WINDOWS\Fonts
i a partir d'aquí tots i totes podreu utilitzar el tipus de lletra "ventura edding" per fer els vostres escrits ens els diferents editors de textos....
Aquest cartell és va fer en directe el dia del seu norantè aniversari amb la seua lletre "Ventura Edding". Ventura per seu nom i edding és la marca de rotoladors que utilitzava en Ventura". Fotos de la festa
Que millor per començar aquesta campanya, que avui ha iniciat la Generalitat de Catalunya i que porta per nom "encomana el català", que explicar-vos el que ens va passar el passat diumenge, després del concert de Mazonial cafè del teatre, quan amb el clivi i la martabitxet vam decidir anar a sopar a un pakistanès.
La nova campanya pretén evitar que els catalanoparlants canviïn de llengua en els contextos en què ho acostumen a fer. I és que, segons les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya 2003, el 70,6% de la població canvia de llengua quan una persona se li adreça en castellà. Jo habitualment formo part del 29,4% restant i és per això que us descric integrament la conversa que vaig tenir amb la cambrera del pakistanès.
Folguereta: Hola, bona nit. Per sopar? Cambrera: Sopa? Folguereta: Si Cambrera: una? Folguereta: No, tres (Vaig pensar, cullons que es pensa que vinc a un bar amb un company i una companya i soparé sol?)
La noia es dirigeix cap a la zona de les taules, fa 4 gestions i nosaltres ens vem mantenir a l'espera de que s'ens oferís una taula, ja que estaven totes ocupades....
Total, que durant l'espera surt de la cuina la cuinera amb una safata i tres vols amb sopa...
Total que tampoc li vam poder fer entendre que el que voliam era sopar (un kebap), no sopa! i vam acabar menjant-nos la sopar, que per cert era deliciosa, i de segon una pita...
Per celebrar els 15 anys de l'obertura de l'Slàvia, que millor (Mode irònic: ON) que una carta dels seus propietaris...
Estic segur que els seus i les seues propietaris/es mai han desitjat que algú els oferís una medalla, un diploma, un homenatge, el que sigui, és indiferent, quelcom que els i les gratifiques de la feina que han estat fent per la comarca i per arreu de la nació, culturalment parlant. Ells i elles tans sols han volgut continuar amb la seua feina de difondre cultura, poesia, art, pensament, teatre, omplir el seu bar de gent disposada a digerir un bon àpat, totes aquestes coses que han convertit l'Slàvia en un bar de referencia i que ara es veuen immenses en una contradicció en l'articulat d'alguna llei de "Joc i espectacle".
I a partir d'aquí que els ha quedat? doncs un cúmul de denuncies com si foren delinqüents reincidents i mil promeses de que les coses s'arreglaran (així ho esperem).
I com deia aquell mític grup català, "no venç el temps, venç la voluntat", doncs això és lo que els i manque als i les nostres polítics, voluntat de solucionar els problemes, d'adaptar les lleis a les a les diferents necessitats.
Per això vull recomanar a tots els i les nostres polítics i en particular a la senyora Mercè Claramunt, un petit conte, que crec que fa temps que hauria d'haver llegit.... i en deixó un àudio, per si els hi fa vergonya anar-lo a comprar o bé no saben llegir (cosa que dubto)...
Albert, Ari, Dolors, Tarrats i tots i totes els que viviu i en viviu de l'Slàvia, hem d'arribar fins al final, compteu amb jo!!! Ho faré amb el ben merit d'agrair-vos tot el que he viscut i el que encara vull viure al vostre local. Si el present és lluita, el futur és nostre! I aquí la carta...
L’Slàvia: Una iniciativa o bé una alternativa incòmoda?
15 anys – Aniversari de l’Slàvia
Enguany farà quinze anys que vam obrir l’Slàvia i és per aquest motiu que teníem previst fer tot un seguit d’actuacions per celebrar-ho. Hem programat música any darrera any, amb continuïtat (sense interrupcions) i d’una manera molt seriosa i professional.Ho hem dut a terme (encara que la llicència que tenim és de bar)això si, sempre amb el corresponent permís de l’ajuntament o bé, quan ha calgut amb el de la Delegació del Govern de Lleida que mai havia posat cap inconvenient.
El local ha mantingut i ha garantit sempre unes condicions per poder-ho fer (d’aforament, d’assegurances, de pagament de taxes a la Generalitat) i sense cap mena de denúncia per part de ningú.
I és en aquest punt on voldríem incidir i aprofitar per fer uns breus comentaris respecte a la situació passada i actual en què ens trobem. Sobretot, creiem que hem de donar unes explicacions, tant als músics com a la gent que s’han mantingut fidels al local i a aquest tipus de música ja que hem hagut de suspendre moltes actuacions.
Precisament, les Borges Blanques, com a cap de comarca, s’havia distingit molt poc en tenir una bona infraestructura en l’oferta cultural, tant musical com de lleure. Fou en veure aquesta mancança que quan vam decidir obrir l’Slàvia, aquest fet el vam tenir molt en compte. Encara que l’aposta que vam fer en aquell moment i que hem continuat fent al llarg de tots aquests anys ha estat per una cultura viva, en català, gratuïta, de proximitat al poble i oberta a altres cultures (aquesta va ser inicialment la nostra manera d’entendre el projecte).
Així, doncs, des de la seva obertura hem fet una programació estable de música (moltíssims concerts, uns cinc-cents), Hem continuat amb el “Memorial Hervé Tarrats”. Durant molts anys hem col·laborat amb el circuït de l’ACIC i últimament amb el circuït de FOLK. També hem fet exposicions de pintura i escultura, xerrades, presentacions de llibres, teatre, recitals de poesia... i tot amb un caire intimista i proper a la gent, on tothom hi ha pogut participar sense complexes.
És per aquesta màgia que l’Slàvia s’ha convertit en un referent cultural no només a nivell de la comarca sinó també a nivell de país.
Fins ara, havíem cregut que una aposta d’aquestes dimensions per la cultura no suposaria cap mena de problema per a ningú. Sembla ser, però, que la cultura pot arribar a ser un delicte!!!
Des que l’actual govern ha decidit aplicar “strictu sensu” la Llei del joc i de l’espectacle, han relegat l’Slàvia a la mateixa categoria dels locals de ”mala nota, d’hàbits nocturns més que dubtosos i d’ambients no desitjables”: -Quan les coses es fan o es decideixen des d’un despatx tenen aquesta mena de resposta -. – Quan es desconeix o es menysprea unes circumstàncies concretes, es cau en una inflexible rigorositat, grisa, absurda, pròpia dels buròcrates -.
S’està confonent cultura amb delicte.
Han aplicat inflexiblement aquesta llei i què han aconseguit?
Primer, privar-nos del dret com a ciutadans que tenim a la cultura, i segon, privar-nos de la llibertat d’expressió aplicant estrictament la llei i això exclou el poder desenvolupar una cultura de proximitat.
-A canvi de què?
-Que n’heu tret d’aquesta prohibició?
-Quin benefici se’n deriva de tot això?
Són molt més els danys ocasionats (pobresa intel·lectual) que no el benefici que en podeu treure, i que una sèrie de músics i artistes vegin disminuïdes les seves possibilitats d’actuació i de poder-se guanyar la vida, així com de privar a la gent de gaudir de l’espectacle.
Això és el que interessa als governants?
Algú ha dit que aquesta democràcia possiblement s’ha convertit en un mercadeig de vots i que amb actuacions com aquesta et ve a la ment moments difícils,i el tornar a una situació obscura coneguda per a tots,de temps passats. Nosaltres creiem que amb respostes com aquestes serà molt més difícil arribar a la gent i entendre el què passa i el què volem els ciutadans.
Pensàvem que les lleis es feien per servir al poble, però ara veiem que és el poble que s’ha de doblegar a les lleis. Això és el que és percep amb aquesta rigorosa inflexibilitat. Si és així, potser s’hauria de fer una llei que “prohibís als pobres ser pobres” i així s’estalviaria molts mals de cap.
Senyora Mercè Claramunt, Directora general del Departament de jocs i Espectables, creu vostè realment que l’Slàvia ha comés un delicte durant aquests quinze anys? Creu que a les terres de Lleida no fan falta locals que, d’una manera desinteressada, promoguin la cultura i la música en català?
Aprofitem a convidar-la a fer un tomb per la nostra comarca i així comprendrà una mica més la nostra realitat.
I també aprofitem per fer una crida als músics i als diferents locals d’arreu de Catalunya que pateixen el mateix greuge a reivindicar uns dels drets més fonamentals del ser humà, que són la cultura i la llibertat.
La portada del "Qué me dius", ha estat publicada al setmanari "Som Garrigues" d'aquesta setmana i porta una gran exclusiva d'en pepo i una gran preocupació per la meua persona després d'haver marcat un nefast resultat a la "VI cursa de l'oli".
Resulta que mentre uns van esmorzar, dinar i migsopar, jo encara corria pels prats secs de les garrigues, que i farem, son coses de l'edat i l'estat físic, pero hi haurà revenja i aquest cop serà a camp neutral. Hi ha multitud d'apostes en joc i gent infiltrada per col·laborar en la meua victòria o en la meua derrota.
Us deixo un retall de les dades que va recopilar el meu GPS, el passat dissabte en la jornada d'esquí a Boí - Taüll.
Potser el que més sorprèn és la velocitat de 76 km/h que vaig marcar de punta en la pista vermella EXPRESS, i que miraré de superar en un altra jornada... yes, we can
...en més de quinze dies de setge a ciutat de Gaza, han mort més de 1.100 persones, de les quals ens informen la diversitat de medis periodístics, que un 70% que son civils.
Jo encara em pregunto que deuen ser el 30 % restant...
Bell-lloc d'Urgell, El pla d'Urgell Països Catalans
Vaig nàixer la matinada d’un dijous d’agost, Bell-lloquí de naixement, les meues principals motivacions passen per; la política,(em considero un socialista més d’aquest sistema), el independentisme (Per no poder sortir al mapa, com a català del món que sóc), els esports (m’encanta la muntanya i tots els esports que es practiquen en ella).
Actualment milito a Reagrupament, sóc soci d’Òmnium Cultural, soci de la plataforma pro seleccions esportives catalanes, soci del Club Alpí Bell•lloc, soci del Centre excursionista de Balaguer, col•laborador d’un seguit d’associacions que lluiten per la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.
Kawaii Animal Fusion
-
- *Diseño Atractivo*: Con gráficos encantadores y colores vibrantes,
Kawaii Animal Fusion es un deleite visual que te atrapará desde el primer
...
Suficientment indignats?
-
Aquesta pregunta la llenço a l’aire per els esportistes catalans d’elit,
sigui quina sigui la seva especialitat. Cada vegada més veiem esportistes
catalans...
.jpg)
