recomençar de nou

Casi no recordava que tenia un blog obert, i és que això del festuc ha fet una absorció total del meu poc coneixement, a la xarxa...

Però res, crec que potser és el moment de publicar una nova entrada.

És el moment, per que durant molt de temps, he estat dubtant sobre la meua militància dins d'ERC, i més desprès de que em convidessin a sortir del partit, pel fet de pertànyer i ser soci d'una associació com la de reagrupament.

Doncs bé, presses i estudiades les meues decisions, he decidit deixar la militància a ERC i JERC i continuar amb la feina de l'associació reagrupament.


Vaig entrar a militar a un partit, per utilitzar-lo com una gran eina per assolir l'independencia del meu país, i ara en surto, pensant que potser aquest país necessita una millor eina per assolir l'independencia, ja que aquesta ha acabat prostituïda nacionalment i encaixada brutalment dins el sistema. Dos dels grans valors pels quals eram els diferents, els de les mans netes, els de "no serem com ells".... i un llarg etc...

Teoria del caos

Teoria del Caos. Aquest és el nom de l'últim disc de la nova promesa de Torrent. La nova promesa és diu Pau Alabajos i és un cantautor valencià, activista músical i compromès amb el país. Ús deixo una de les seues cançons de l'últim disc, acompanyat d'una de les imatges que farà història en els notre país, la despenjada d'una estelada a la façana de l'ajuntament de València per part de les JERPV i ERPV durant l'ultima diada del nou d'octubre al País Valencià.

Valentia i coherencia...

Ja he decidit el meu vot pel pròxim Congres Regional d'ERC que es cel·lebra a Tàrrega.

acampadajove 2008...

Havent passat el senglarock amb un globo de la hostia,

ara ens queda l'acampadajove però amb un to mes seriós...

el nord...

Ara ja sabem on som, i ens falta saber cap on volem anar...

Ni perdem ni volem perdre el Nord!

continuarem essent socialment d'esquerres i nacionalment independentistes
i creiem que és tant important el resultat d'avui
com l'actitud i la responsabilitat, que hem de tenir el dilluns
tots els que creiem en el partit
d'en Companys i en Macià.

La lluita continua!!

9-M...

"La política , o la fas, o te la fan"

Joan Fuster

El passat dissabte i desprès d'un sopar i unes estrella- ERC, amb la tertuliana, "eva" i discrepar obertament amb tots els i les assistents al sopar sobre la nostra postura en les eleccions, l'eva, com a dèbil que és, va caure convençuda per les meus postures i va acabant pregonant als quatre vent el seu amor indiscutible per ERC i principalment per en Carod-Rovira.















Simplement transcriure un text d'en Joan Puigcercós, recentment publicat.

Nedar contracorrent

No som el que pensem que som o el que somiem que som; som el que fem. Quan hem deixat de somiar i hem passat als fets, a fer política com ha independentistes, sense fer cas de la irritació o del desconcert d'uns i altres, hem començat la independència. Sense esverar-nos, amb tot el seny. Per això vam donar suport a en Zapatero. Per això vam fer president a en Montilla. Encara que sé que molta gent no ho volia. Jo tampoc. Però cal més del 15% dels vots per fer només el que tu vols. Anem sense pressa però sense badar. Només els peixos morts segueixen el corrent. El vius van on volen i, com que són lliures poden nedar contracorrent.

abstencionistes independentistes, no us feu els o les hippis..

En resposta als diferents comentaris de l’anterior entrada:

Primer de tot dir-te que ha ERC ens estimem més els vots de convicció que no pas els vots útils. Però justament aquest cop, podem fer ús d’aquest vot, a favor nostre, d’ERC, no pas del PSOE (ERC no a regalat mai res al PSOE). Per que ERC te molt clar que aquest cop jugarà amb el xec per davant a l’hora de pactar amb algú, ERC ja no es refia del “talante”i les bones maneres, de la bona voluntat dels socialistes espanyols que han set capaços de fer lleis d’esquerra pactant amb els petits partits d’esquerra del congres, han set capaços de fer canvis a la "nación" pactant amb la mateixa oposició i han estat capaços de aprovar certes lleis gens d’esquerres amb els petites formacions de dretes amb representació al congrés.

Una de les coses que costa més d’explicar a la societat son els pactes amb que pots arribar amb algú, i és que en política no és que tot si valga, però la política si que te sempre el moment adequat.

I el moment adequat fa 4 anys per ERC era fer president a en ZP. I perquè? Doncs per moltes coses concretes. Per que el parlament de Catalunya estava elaborant el seu nou estatut, per fer fora al PP, per retornar les tropes espanyoles d’Iraq, per derogar el transvasament de l’ebre, per fer una política per reservar el 30% de sòl per la construcció d’habitatge jove i persones amb rendes baixes, per arrencar del congres 1.000 milions d’euros per que les comunitats autònomes despleguin les lleis de dependència, per acabar amb les donacions anònimes als partits, per fer una llei que permetes el retorn dels papers de Salamanca (que no és cap pacte nacional, és una llei, i per tant s’haurà de complir, sinó avui demà), per aprovar una llei d’igualtat en que ERC va aconseguir evitar l’eliminació dels jutjats ordinaris de proximitat contra la violència de gènere, per portar al constitucional la negativa del Congrès a informar sobre el pressupost de la Casa reial, el dret a l’assistència domiciliaria a la gent gran i sobre tot, sobre tot, era el moment adequat perquè en ZP havia promès, o és feia valer, per la formació d’una espanya plurinacional, amb un ple respecte a les nacions que vivim dins de l’estat espanyol, per les seues cultures, per les seues llengües, ...(pq cada cop que passa un segon queda un segon menys per la nostra independència).

Qui no recorda les reiterades voltes en que els i les diputats i diputades d’ERC han estat silenciats i silenciades pel president del congrés, Angel Marin, per utilitzar la seu pròpia llengua, no si val en que et deixin utilitzar la teua llengua un sol dia i al simplement al Senat. Només tenim tres maneres de tenir el català oficial a Europa, una que els espanyols ho vulguin, dos que Andorra entri a europa i tres que hi entrem nosaltres com ha nació.

I és que la pèrdua de grup parlamentari, que en ZP ens va donar tot i no arribar als vots necessaris(per una simple dècima crec), farà que ERC passi al grup mixt i per tant ERC aparegui al congres una volta cada ... no se quan, però molt poquet. I serà aquí quan el milió d’independentistes que viuen a Catalunya trobin a faltar els diputats d’ERC preguntat directament als i les ministres del congrés, per denunciar el cas de na Núria Portulas, per la despenalització de la crema de fotos del rei, per demanar l’oficialitat de les nostres seleccions, per recordar a la ministra d’educació que el model educatiu català vigent és seguit com a exemple a europa, per impulsar les mesures necessàries per tal de regularitzar la prostitució, o que tot el parlament espanyol per unanimitat aprovi una moció d’ERC per fer més efectiva la Llei contra la violència de gènere (el PP també), o la reclamació de la “devolució express” de renfe, per denuncia tots els casos d’invasió competencial, i tants i tants d’altres ...

I és ben cert que “serem el que vulguem ser...” i que el dia que el parlament català tingui una majoria independentista s’anirà més enllà, i es farà pedagogia a espanya per tal de que entenguin i coneguin, el que volem els i les catalans i catalanes i anirem a europa i els direm el que volem i proclamarem la independència i la defensarem, perquè en aquell moment tindrem clar que tindrem el suport majoritari de la societat, i respectarem a tots aquells i aquelles que no pensin com nosaltres, els que parlin castellà, els que no hauran anat a votar, els que siguin de dretes, els que siguin de centre, els comunistes, els fikis,... i com va fer en Carod el dia que es va reuní amb el Borbó, anirem allà i els i direm el que som catalans/nes i republicans/nes i canviarem la nostra bandera de combat (l’estelada), per la nostra la senyera. I mentrestant no renunciarem a anar a Madrid a dir el que pensem , a dir el que som, no volem anar a Madrid a governar, però no ens fa cap por modernitzar espanya mentre denunciem allò que no compartim. I és que a Madrid se’ns a perdut tot i fa molt temps que se’ns i va perdre i tenim molt a dir-hi i a fer-hi.

I jo aniré a votar a ERC, a recollir signatures per la plataforma jo decideixo decidir (no pas de l’autodeterminació), per la ILP que presenta la plataforma som els que sembrem per declarar una Catalunya Lliure de transgènics. Però també et diré que no serveix de res recollir signatures un dia, o anar a una mani puntualment convocada, ni anar a l’acampadajove i/o al rebrot, la lluita és a diari i els i les independentistes necessitem aprofitar al màxim els llocs on podem estar-hi representants a diari, perquè la lluita la fem nosaltres des de el carrer i des de els seients.

I jo també acabo amb una frase d’en Bertold Breth

Hi ha homes que lluiten un dia i són bons,
n'hi ha d'altres que lluiten un any i són millors,
n'hi ha que lluiten molts d'anys i són molt bons,
però n'hi ha que lluiten tota la vida.
Aquests són imprescindibles!

I és que tenir un representant independentista del país valencià, n'Agustí Cerda i dos grans noies de les JERC, la Laia i la Georgina, un representat de ponent, en Jordi Ramon (el noi amb més intervencions del congrés), un gran senyor com en Puig que va banyar-se a la piscina (construïda a linea de mar en terreny públic) del Pedro J. (director del mundo), un senyor com en Tardà que encara no sap ara on esta el mes calent, tenir tota aquesta gent exiliada a Madrid, al congrés, no depèn de jo.

Això si, feu el que vulgueu... i pel tema sobre la democràcia la llei d’hont, la llei de partits, tinc els meus pensaments escrits en comentaris al bloc del debat ponentí.

I si més no creeu una alternativa independentista, una que us representi, o us fa por madrid?

Ens vem el 9-m, si no a dins les urnes a fora!!

per què volem continuar essent...

TERRITORI LLIURE DE PP

Doncs així és companys i companyes, la demarcació de Lleida i la de Girona tenim una peculiaritat respecte a la resta de demarcacions dels països catalans. I és que no tenim representats del PP al congrés dels diputats.

I per què això continui així, la gent d'ERC et demanem el suport als pròxims comicis, per què només tu pots decidir PP o ERC, ja que ens juguem l'últim diputat i necessitem un vot més que els populars, siguin els que siguin el número de vots, per què la llei d'Hont, és així d'agraïda o de desagraïda.

Ens vem a les urnes.

Martí Marcó i Bardella...

Martí Marcó i Bardella (1959-1979) va militar a les JERC i a Socors Català i va fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC). Més endavant va participar a la fundació de Terra Lliure. El 26 de gener de 1979 fou mort per la policia quan intentava fugir amb Quim Pelegrí i Frederic Bentanachs amb un cotxe. Martí Marcó va rebre dotze bales.

Desprès de 29 anys del seu assasinat, us deixo un cançó que li van dedicar fa molt de temps...