..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dimecres, 12 de novembre de 2008

cròniques del 6...

Cròniques del 6
i altres retalls de la claveguera policial


Autor: David Fernàndez
Pròleg:
Arcadi Oliveres
Epílegs:
Agustí Gil Matamala, Albert Martínez, Ester de Pablo, Grabiela Serra, Iñaki Rivera,Jaume Asens i Guille Reyes
Editorial Virus (2006)

336 pàgs.
ISBN: 978-84-96044-80-7
17 euros





Feia molt de temps, per no dir que gairebé un any que la nostra pispireta em va regalar este llibre. En el primer moment vaig aparcar-lo per que em va semblar un llibre més d'estos de contrainfos, com un recull de noticies del triangle o la directa, diaris que vaig avorrir ja fa molt de temps, especialment el triangle del qual el comprava quinzenalment.

Peró un dia vaig tastar-lo, llegir el pròleg (Arcadi Oliveres) i continuar endavant a base de fulls, i hem va enganxar la seua lectura.

Aquest llibre és miscel·lània sobre les clavegueres del poder a "casa nostra, a via laietana i demès", des de el desallotjament del cinema princesa (1996) fins a l'absolució dels tres de gràcia (2006), el que podriam dir l'era Valdecasa i els seus succesors.
Fa un recull explicit a base de fet ocorreguts, de com la policia, es filtra amb les diferents organitzacions dissidents de ciutat de Barcelona, de com és manipulen informacions, del no respecte als drets humans pels casos de tortures, de com es mouen per fora de la llei, punxant telefons, infiltrant-se en manifestacions...

Us emplaço a la seua lectura, és un llibre que poc a poc, mentre t'endinses en ell t'adones de que es troba sota la catifa de l'elegancia política, de com estem de vigilats, de.... demà continuo que es tard... jeje





7 comentaris:

Anònim ha dit...

F5

F5

F5

F5

...

Anònim ha dit...

Curiós que ho digui un jerki

folguereta ha dit...

per mi és més curiós que tu puguis pensar que els jerkis no som dissidents...

Anònim ha dit...

és molt lleig posar-se les medalles de l'altra gent... Les JERC enterrem el feixisme? xDDDD és molt lleig.

folguereta ha dit...

m'has vist mai lluint alguna medalla?

Anònim ha dit...

A la jerki web, sembla que vosaltres mateixos, vau tombar el monòlit... en fi, això d'enganyar al jovent, ja ho feu bé els jerkis!

folguereta ha dit...

més del que enganyeu tots aquells que creieu, que avui per demà serem lliures, segur que no ho fem.

Mirat altres planes d'independentistes a Lleida i diga'm qui sembla mes que l'hagi tombat... si en hi ha que fins i tot van fer un vermut popular per la parròquia.

Les muntanyes altes sempre temen als lents caminadors...

Salut