..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

diumenge, 13 de febrer de 2011

fer-te teu un projecte...

Bones a tothom, tant dies el blog parat, segur que us fa pensar que us escric per demanar-vos algo, no? Doncs sips.... us vull demanar quelcom....


Vos escric per a fer un acte tradicional de TOTA LA VIDA: Demanar-vos diners, els diners que vulgueu, ho els que pugueu. A voltes és vol, i no és pot i altres és pot i no és vol.
Ja se que sóc molt original però no ho puc evitar.

Crec que la causa és molt justa: Poder fer un llarg metratge que ens emocioni i represente la nostra terreta i la nostra època com cap altra. Poder fer un PELICULON!!!
El projecte és: ARRÒS MOVIE
i la intenció: generar un IMAGINARI COL· LECTIU.
La idea: del col·lectiu compartirdonagustet.net


Per que us demano diners? doncs per que aquest "peliculon" és financii de la manera més "tradicional" amb festes, productores, subvencions, sponzors, però ara és necessita fer un primer aspentonet de diners i és aquí d'on entreu la gent propera, la gent amb la que no tan sols tinc prou confiança per a demanar-vos favors, sinó que a més us demano "cuartos", "peles", "money", "diners" .... en plena crisi.

La nova manera de finançar que s'està fent servir per fer fer l'arrosmovie.info és diu Crowdfunding (És una innovadora forma de finançar projectes de forma col·lectiva (Crowd = multitud ; Funding = finançament)), i ja ha aparegut a TV3, btv, fotogramas, El pais, radio3, radio4..., però ja veieu que és paregudíssim a com s'han finançat sempre els projectes que no estan en la IndustraCultural. La lògica és que moltes aportacions petites fan una gran suma (sols no puc, amb amics sí). Aquesta és una de les maneres quotidianes de finançament que s'utilitzen als EEUU, on les subvencions publiques no existeixen, fins i tot la campanya de n'Obama fou finançada amb crowdfunding. Ara a casa nostra en plena crisi les subvencions desapareixeran i el crowdfunding serà el pa de cada dia en tota mena de projectes, pelis, teatre, concerts, llibres, etc...

La cosa és que, si us va bé i teniu targeta, podeu fer un ingrés a partir 10€ fins a 1.000€ i entreu en el famós sorteig de la paella per a 30 i segons la quantitat et guanyes el DVD de la peliculassa que t'enviaran a casa, o la camiseta, o aparèixer en la peli, o barra lliure en el fieston que és farà durant el rodatge de la peli...

Fer l'ingres és ràpid i fàcil en aquesta plataforma: Vekami.com

Hi ha 30 dies per recollir 8000€ o no és rebran el diners el diners. És un repte si més no prou Divertit!!

La responsabilitat és molt gran i si ens ajudem, aquest projecte ens el farem nostre i sentir-nos nostre aquest projecte, serà quelcom molt gratificant quan el projecte arribi a la seua fi.
Aquesta és una invitació que us faig i si creieu que algú o alguna, podria també tenir el gust en recolzar-nos no dubteu en convidar-lo també.


Amics i amigues, vivim dies de canvi i hem de tenim ganes de jugar-los
Arròs Movie

Moltes gràcies

Podeu fer les aportacions a: Verkami - arrosmovie.info


--

diumenge, 14 de novembre de 2010

responent les afirmacions dels altres!!

en resposta a l'escrit que en Miquel Andreu ha fet al seu bloc personal D\'esquitllèbit del diari electrònic "som garrigues", del qual us deixo l'enllaç per a que pugueu llegir-lo:



"independentisme transversal?"

Resposta:

trobo tant desorbitada la teua afirmació:

“no ens enganyem, quan una organització política afirma que és “transversal” és que és de dretes”

que fins i tot jo m’atreveixo a dir:

“que tot aquell que prioritza l’eix social al nacional, no és independentista”

a reagrupament hem fet mes coses que espolsar els complexes de la gent… no hi ha més cec que aquell que no i vol veure, diuen pel carrer!

I també t’ha de quedar clar, molt clar, que reagrupament no és un partit polític, i per tant pot com tu dius pot definir-se com a transversal, i que aquest sigui ple de gent que ve de la dreta, de l’esquerra o de casa…

Reagrupament és l’ASSOCIACIÓ que neix com a resposta a la necessitat que es posin la independència i la regeneració democràtica com a elements prioritaris a la política catalana. Reagrupament és un gran grup de persones disposades a treballar aferrissadament, deixant temps i recursos propis per aconseguir la llibertat del nostre poble, deixant de banda les ideologies de dreta i esquerra per PRIORITZAR la llibertat.


RECORDA, QUE NO HI SOM PER GANES, I SOM PER UNA NECESSITAT NACIONAL.TINGUES PRESENT QUE JO ESTARIA MOLT BÉ TREBALLANT CADA DIA AL TALLER FENT DE FERRER I A LES NITS ANANT AL BAR, I EN JAUME FERNÀNDEZ FENT DE PROFESSOR I A LES TARDES ESTAR AMB LA SEUA FAMÍLIA, O AL BAR O L'AJUNTAMENT, I AIXÍ AMB ELS MÉS DE 4.000 ASSOCIATS, QUE ESTEM DONANT I HEM DONAT I CONTINUAREM DONANT PART DEL NOSTRE TEMPS, I DELS NOSTRES INGRESSOS A UNA ASSOCIACIÓ INDEPENDENTISTA QUE DECIDEIX FER UN PAS ENDAVANT I PRESENTAR-SE A UNES ELECCIONS, AMB UN PROGRAMA ELECTORAL QUE HAN ELABORAT MÉS DE 680 PERSONES, I QUE MARQUEN MOLT CLARAMENT QUIN ES L'OBJECTIU DE L'ASSOCIACIÓ I QUIN CAMÍ HEM D'ANAR TRAÇANT PER ARRIBAR A ITACA. I NO TOTS PODRÀN DIR EL DIA 29 QUE NO DEUEN RES A NINGÚ, NOSALTRES O PODREM DIR, PER L'ESFORÇ DE LES ASSOCIADES, TANT EN RECURSOS HUMANS COM ENECONÒMICS.

i et remeto l’escrit de “patriotisme i dignitat” que va escriu en Joan Carretero a l’abril del 2009, i llegeix-te’l les voltes que siguin necessàries perquè entenguis moltes coses que encara no has entès.

“PATRIOTISME I DIGNITAT”

A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!

Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya…

Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.
Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.

A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.

El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, CAL QUE ELS SEUS OBJECTIUS SIGUIN INEQUÍVOCAMENT ASSUMITS PELS PARTITS.

L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.

Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.

El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits… Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.

Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.

Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.

Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.

L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.

El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.

FONT: Diari AVUI. Dissabte, 18 d’abril de 2009 (pàgina 6)


i finalment recomanar-te unes dosis de carreterina.

tot que hauries de consultar amb el doctor, quin és el diagnostic i la dosi.


dimarts, 20 d’octubre de 2009

vint milions d'euros...

Ni un cenitm més, ni un centim menys, aquest és el diner del qual s'ha apoderat aquest senyor, i... "aquí no pasa nada", o algú es creu que anirà a viure sota el pont...

Si això és justícia, que vingui la guerra!!!


dijous, 1 d’octubre de 2009

recomençar de nou

Casi no recordava que tenia un blog obert, i és que això del festuc ha fet una absorció total del meu poc coneixement, a la xarxa...

Però res, crec que potser és el moment de publicar una nova entrada.

És el moment, per que durant molt de temps, he estat dubtant sobre la meua militància dins d'ERC, i més desprès de que em convidessin a sortir del partit, pel fet de pertànyer i ser soci d'una associació com la de reagrupament.

Doncs bé, presses i estudiades les meues decisions, he decidit deixar la militància a ERC i JERC i continuar amb la feina de l'associació reagrupament.


Vaig entrar a militar a un partit, per utilitzar-lo com una gran eina per assolir l'independencia del meu país, i ara en surto, pensant que potser aquest país necessita una millor eina per assolir l'independencia, ja que aquesta ha acabat prostituïda nacionalment i encaixada brutalment dins el sistema. Dos dels grans valors pels quals eram els diferents, els de les mans netes, els de "no serem com ells".... i un llarg etc...

dijous, 4 de juny de 2009

Iniciativa Internacionalista...

“Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”.
Lluís Companys


És el principal motiu pel qual trobo ridícul que catalans i catalanes demanin el vot a les pròximes eleccions europees per aquesta candidatura.

dissabte, 9 de maig de 2009

23 maig...

Per primer cop en aquest blog incloc en els actes de l'agenda mediatica una boda, si, si, una BODA.

I, és que el proper 23 de maig, el nostre estimat Xistosix, un balaguerí de tota la vida, és casa amb tot el poble de borges, exercint així la nacionalitat borgenca. Pel que sembla a Borges ho agafen tot i depèn de com vagi el dia, qui sap si jo també hauré de camuflar el meu passat bell-lloquí i empadronar-me a les borges amb tot un embolcall de boda, com el que es preveu per aquell dia.

La idea naix de mans del mateix xistosix i es promou des de l'associació amb anim de convertir reduïdes vetllades a esdeveniments galàctics, MPG (muntadors de pollastres grossos), que ja porta creades altres jornades freaks per les garrigues, entre elles, pobres besties (associació en defensa de la fauna del terrall), lo partit, sense polero qui desespero, glam rural party,...


La celebració serà per tot lo alt, a les 12 del migdia, al CENTRE CÍVIC de les Borges Blanques tindrà lloc la CERIMÒNIA a càrrec d’il·lustres borgenques i borgencs i contarà amb la participació de autoritats de Borges Blanques i Balaguer.

Tot seguit, en acabar la cerimònia hi haurà una CERCAVILA per indrets representatius del poble i en companyia de grallers, timbalers, un pollastre, una vaca, un ànec, un peix, un pa de ronyó i molts altres personatges representatius de les Borges Blanques.

A partir de les 5 de la tarda, i fins que es faci fosc, a la FONT VELLA, TARDA DE MÚSICA amb servei de barra i amenitzada pels següents grups i artistes convidats:

TSE-TSÉ
NODI
RAFA BOURBON
DJ. JAUME ESCOLÀ
XAVI PLATERIA
REINFALL
THE KILLERS RETRETES
KAOS RURAL

Pel que vulgueu venir al dinar (banquet) que es farà a la Font Vella, recordeu fer un ingrés de 15€ amb el vostre nom al número de compte:
2100 0066 77 0102177608
abans del dia 18 de maig!



L'esdeveniment esta obert a tothom així que...
Us hi esperem a tots i a totes!!
S’intueixen llàgrimes i emocions a dojo!

La cosa ja s'ha anat expandint a la premsa, així que us deixo un retall de l'entrevista a en xistosix a com radio i un altre a rac1





mes informació a:

enllaç



dimecres, 29 d’abril de 2009

Peixó no tens perdó...

Aquest manifest ha sortir publicat avui al diari AVUI.

hem de mostrar el nostres suport als corredors/es i tecnic/ques que s'han mullat per que volen continuar defensant la nostra samarreta...



Carta al President de la Federació d'entitats excursionistes de Catalunya:

Els corredors de la Selecció Catalana de curses de muntanya volem manifestar la nostra sorpresa i decepció davant els fets que darrerament s’han produït, excloent la nostra participació com a tal en diferents proves internacionals.

Volem denunciar que al darrera d’aquesta exclusió només hi ha motivacions de tipus polític, que res tenen a veure amb l’esport. Volem fer constar que som coneixedors del fet que la Fedme, la federació espanyola, on la Feec hi té alguna cosa a dir, és la principal instigadora d’aquest canvi tan nefast.

Els corredors no entenem que amb la dissolució de la FSA, la nova federació ISF no contempli la nostra participació amb la mateixa normalitat que s’havia estat produint fins ara en el si de la FSA.


Des de fa 10 anys la selecció ha estat present en els diferents campionats organitzats per la FSA, i independentment dels nostres resultats, hem estat projectant el nom de Catalunya i el de la nostra Federació arreu del món.

No entenem la nostra participació amb una altra samarreta que no sigui la que hem portat fins ara, i és per això que demanem a la Feec que faci els possibles per tal d’esmenar aquesta lamentable situació. Pensem que l’esport i el món de la muntanya, amb tanta tradició a Catalunya, s’ho mereixen.


Sotasignants, tots ells vinculats al món de les curses de muntanya:

1.Agustí Roc Amador
2.Kilian Jornet Burgada
3.Ester Hernandez Casahuga
4.Anna Serra i Salamé
5.Kiku Soler Escàmez
6.Lluís Aloy Barquet
7.Jessed Hernández Gispert
8.Xavi Zapater
9.Just Sociats i Asensio
10.Xavi Cadena i Broto
11.Jordi Sanchez Padilla
12.Roser Español Bada
13.Xavier Espiña i Martínez
14.Sònia Malo i Pérez
15.Adolf Aguiló Bort
16.Francesc Marti Bertomeu
17.Laia Andreu Trias
18.Cristina Gómez Pujols
19.Jordi Riera Pol
20.Cristòfol Castañer Bernat
21.Xevi Guinovart Marques
22.Montserrat Bergadà Grañó
23.Emma Roca Rodriguez
24.Josep Barrufet
25.David Rovira Roqueta
26.Josep Oliva Cuscullola
27.Joan Arnau Mas
28.Anna Rigol Tribó
29.Antonio Buqueras Pàmies
30.Jordi Palouzié Ibañez
31.Oriol Garrote
32.Francesc Pont Torné
33.Pau Cebrian Campà
34.Roger Martí i Ribas
35.Bruno Gallego Viles
36.Bernat Palau Garriga
37.Genís Calvés Canudas
38.Ismael Flores Campoy
39.Jordi Torrabadella i Boixader
40.Xavier Palà i Sala
41.David Camarero Torrecillas
42.Abel Cots Cortina
43.Neus Comellas i Santandreu
44.Carles Minoves Riu
45.Augusto Lebourgeois Gómez-Caro
46.Jacint Llargués Ballús
47.Jordi Coll Pascual
48.Joan Grau i Montaner
49.Antoni Pérez Morales
50.Josep Rovira Casadevall
51.Oriol Vidal Camps amb
52.Juan Carlos Borrego Perez
53.Xavier Vidal de Puig
54.Antoni Serarols Ballús
55.Joan Freixa Marceló,
56.Cristina Gómez Pujols,
57.Omar Pradell Delgado
58.Xavier Sanchez Vicente
59.Josep-Maria Pluvins De Frutos
60.Avet Curia Vila
61.Esther Sabate Bernado
62.Juan Ramon Subirats Agustin
63.Pilar Rodríguez Forn
64.David Gubern Domínguez
65.Josep Rius i Roig
66.Biel Secall Roca
67.Josep Maria Solà Segura
68.Carles Gamisans Berenguer
69.Josep Garcia Bort
70.David Núñez i Pujol
71.Pere Marse Vidal
72.Toni Font i Martí

diumenge, 19 d’abril de 2009

entitas i país?....

Fa escassament un mes, que es van fer les eleccions a la presidència FEEC, i fa gracia que la candidatura guanyadora i que portava com a slogan "entitats i país" i que esta repleta de "persons" de la FEDME el primer pas que han fet al assumir la presidencia ha estat retirar de la vestimenta de la selecció catalana el logotic de la plataforma pro seleccions catalanes!



dimarts, 14 d’abril de 2009

10 hores de música...



us deixo una petita mostra del que és podra escoltar aquest dissabte a vilanova!!

"ciutat llunyana"
de Meritxell Gené
inesperadament 2008

divendres, 10 d’abril de 2009

kurt donald cobain...

A alguns/nes de vosaltres, segurament no cal que us expliqui qui era en Kurt Cobain, però avui li volia dedicar un petit espai, ja que aquesta setmana s'han complert els 15 anys del seu suïcidi!


La seua vida comença a Aberdeen (Washington), amb una família normal d'aquell poble, a l'edat de set anys els seus pares es divorcien i ell se'n va a viure amb la seua mare i el seu padrastre.
Kurt va estar molt afectat pel divorci dels seus pares i més quan la seua mare i el seu padrastre als 8 anys els fan fora de casa, i aquest es busca la vida i acaba a la casa d'un professor d'institut d'aquell mateix poble, en eixa casa i viu més d'un any sota un pacte entre ell i el professor, en que el deixava viure allà a canvi de fer tasques en aquella mateixa casa. Quan abandona la casa viu una temporada sota un pont d'aquell mateix poble, cosa que el fa meditar per anar a viure amb el seu pare a Montesano i deixar el seu poble natal.

Als 15 anys el seu tiet li regala la seua primera guitarra i és a partir d'aquí que Kurt comença a endinsar-se al món de la música, formen grups i grupets, fins que al final troba una combinació perfecta de personal (eren 3) per a que als 22 anys gravi el primer disc amb el grup NIRVANA "Bleach", sent ell el lletrista, la veu i la guitarra del grup. Dos anys després i havent canviat el bateria del grup, treuen al mercat el disc Nevermind, fent així un salt a les tendències musicals mundials, enterrant varis estils de música que la gent del a generació X vam rebutjar i empenyent al grunge i al rock alternatiu a ser la punta del llança del consum musical mundial.

Kurt cobain que sempre s'havia mostra al món com un jove inconformista, depressiu i allunyat de les masses, és converteix en un ídol per a milions de joves d'arreu del planeta, cosa que ell mateix no sap administrar i juntament amb la seua addicció a les drogues fan que el seu estat depressiu vagi cada dia a més i després de dos intents de suïcidi, un dia decideixi treures la vida, a l'edat de 27 anys, i al·legant en al seua carta de despedida que ja no el motivava res i que és millor cremar-se que anar-se apagant.

Kurt Donald Cobain va regalar al món el grunge, però ell no va poder mai amb els problemes que l'assetjaven des de ben petit.

Si algo diferencia la música que és feia abans amb la d'ara, és que les cançons d'abans no eren de consum instantani i encara ara avui en dia les podem escolar arreu de sales i locals.

us deixo un vídeo de la cançó "Smells like teen spirit".




divendres, 3 d’abril de 2009

si tu no hi vas ells tornen...


sempre s'ha dit que no hi ha cap diferencia entre un/a espanyol/a de dretes i un d'esquerres, i ara a euskadi ho han tornat a demostrar, i encara no se com la classe política catalana i espanyola no entén el per que del desencís dels ciutadans i ciutadanes amb la política!

avui eskadi, demà els països catalans!!

ho ens sabem fer dignes del nostres país, defensant els nostres principis, aquí i a reu (Brusel·les Madrid), o acabarem enterrats, deborats, engollits, menyspreats, ... políticament pels i les espanyols i espanyoles!


diumenge, 22 de març de 2009

Tocando al vacio...

Director
Kevin MacDonald

Temps:
01:46:00

Any:
2004

Gènere
Documental

Distribuïdora
United International Pictures


avui una peli....

La muntanya, impressionant. Veure la cara oest del Siula Gran 6.350 metres (Perú, els andes) era una invitació a traçar línies sobre la paret.

La fotografia: contundent. Preses aèries, preses als personatges que de cop i volta es feien molt però molt petits quan la presa s'anava allunyant per a abastar la muntanya completa.

La vivència: real, la de dos homes aferrats a crear la seva pròpia línia sobre la muntanya per aquesta paret que ningú abans havia pujat.

El títol: el nom del llibre ja clàssic, "Tocando al vacio" escrit en primera persona per Joe Simpson. El títol resumeix els previs moments a la caiguda de Joe Simpson quan el seu company de cordada, Simon Bats, talla la corda que els uneix.

Al 1985 els dos escaladors van arribar al Siula Gran i van traçar la seva línia d'ascens per aquesta paret fins a arribar al cim, però el pitjor estaria per vindre, quan Simpson cau i es fractura una cama. En una paret d'aquest tipus, un accident, per petit que sigui, val la vida. Però Simon no abandona a Joe i realitzen un descens molt complicat. Cansats, assedegats i un d'ells ferit, es produïx una sèrie d'incidents que duen a Simon a tallar la corda quan Joe està penjant d'ella. Aquest fet va obrir en el seu temps (i pel que sembla en alguns cercles encara existeix) un tema de discussió molt fort entre els i les muntanyistes i segurament, amb l'exhibició de la pel·lícula a tot món, la gent que no és muntanyist, entrarà en ella d'una manera o d'una altra.
Una pel·lícula altament recomanable perquè es tracta de les poques del veritable cinema de muntanya que pot difondre la ideologia correcta sobre pujar muntanyes, a comparança de les hollywoodenses que prenen l'activitat només per a crear superhois, com la pel·lícula de "Límit Vertical".
És una pel·lícula que ha atret a molt públic per la seva qualitat i també segurament pel seu morbo. El que té de bo tot és que els autors presenten el que van viure sense tapar-ne res, tal com va anar. I no queda molt per dir quan es veu el tall de corda o la gelera que Joe ha de creuar arrossegant-se.

A estat guanyadora dels premis en els festivals de cinema de muntanya Kendal (britànic), Banff (Canadenc) i Trento, on es va dur el màxim guardó: la Genziana d'Or.

us deixo els 5 primers minuts de la peli...


Watch Tocando el vacio in Sports | View More Free Videos Online at Veoh.com

diumenge, 8 de març de 2009

esquí de muntanya...

L'esquí de muntanya, és la disciplina hivernal a la qual, he decidit endinsar-me!

L'esquí de muntanya és una modalitat d'esquí que no precisa de zones preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l'ascensió i el descens d'un pic, una travessa o una excursió.

Com altres activitats de muntanya, es tracta d'un esport de risc. Cal material i equip especific, així com una preparació física i capacitat tècnica que depassa de molt el simple domini de les habilitats de descens.

Te el seu origen als Alps, a les primeres dècades del segle XX, en un moment en què l'alpinisme era una activitat d'estiu plenament consolidada, però durant l'hivern i la primavera l'alta muntanya romania tancada a tota activitat humana.

De fet el panorama mundial en la competició esta dominat per un català, en Kilian Jornet i una catalana, na Mireia Miró.

i aquí us deixo unes fotos de la sortida de la setmana passada al raspa roia (Vall de Boi) i la d'aquest cap de setmana al pic dels estanyons i al pic perafita (La Cerdanya).


Possant les pells de foca que fan que l'esquí no llisqui marxa enrere mentre puja

Pujant al Raspa Roia


Pujant al Raspa Roia


Pujant al Refugi dels estanys de pera

Pujant al pic dels estanyons

i un vídeo de la baixada:



i com no, un altra gran cançó:


dimarts, 24 de febrer de 2009

Ventura Giné...

El passat dijous dia 19 de febrer ens va deixar el nostre tant estimat senyor Ventura, molts el recordaran per ser un client habitual de la garrigotaverna, i d'altres per atapeir les seues parets de escrits vermells sobre papers grocs.


Dedicar-li un petit acomiadament amb tots els honors, que com a patriota li pertoquen i dir-vos que la seua tipografia, en un afany de facilitar la seva difusió, està sota llicència de Creative Commons, i us la podeu descarregar i utilitzar lliurement, per poder emular les obres d’aquest peculiar artista.

Descarregar tipografia

Després de descarregar-la, cal:

descomprimir el fitxer i copiar-lo a: C:\WINDOWS\Fonts

i a partir d'aquí tots i totes podreu utilitzar el tipus de lletra "ventura edding" per fer els vostres escrits ens els diferents editors de textos....

Aquest cartell és va fer en directe el dia del seu norantè aniversari amb la seua lletre "Ventura Edding". Ventura per seu nom i edding és la marca de rotoladors que utilitzava en Ventura".

Fotos de la festa



Fins sempre Ventura!!



dimarts, 17 de febrer de 2009

"encomana el català"...

Que millor per començar aquesta campanya, que avui ha iniciat la Generalitat de Catalunya i que porta per nom "encomana el català", que explicar-vos el que ens va passar el passat diumenge, després del concert de Mazoni al cafè del teatre, quan amb el clivi i la martabitxet vam decidir anar a sopar a un pakistanès.

La nova campanya pretén evitar que els catalanoparlants canviïn de llengua en els contextos en què ho acostumen a fer. I és que, segons les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya 2003, el 70,6% de la població canvia de llengua quan una persona se li adreça en castellà. Jo habitualment formo part del 29,4% restant i és per això que us descric integrament la conversa que vaig tenir amb la cambrera del pakistanès.

Folguereta: Hola, bona nit. Per sopar?
Cambrera: Sopa?
Folguereta: Si
Cambrera: una?
Folguereta: No, tres (Vaig pensar, cullons que es pensa que vinc a un bar amb un company i una companya i soparé sol?)

La noia es dirigeix cap a la zona de les taules, fa 4 gestions i nosaltres ens vem mantenir a l'espera de que s'ens oferís una taula, ja que estaven totes ocupades....

Total, que durant l'espera surt de la cuina la cuinera amb una safata i tres vols amb sopa...

Total que tampoc li vam poder fer entendre que el que voliam era sopar (un kebap), no sopa! i vam acabar menjant-nos la sopar, que per cert era deliciosa, i de segon una pita...














us deixo el vídeo de la campanya!!


dilluns, 9 de febrer de 2009

Margot...

Aquí teniu el videoclip que youtube va censurar a la gent de Pereza...



Pereza - Margot

dijous, 5 de febrer de 2009

l'Slàvia fa anys...

Per celebrar els 15 anys de l'obertura de l'Slàvia, que millor (Mode irònic: ON) que una carta dels seus propietaris...

Estic segur que els seus i les seues propietaris/es mai han desitjat que algú els oferís una medalla, un diploma, un homenatge, el que sigui, és indiferent, quelcom que els i les gratifiques de la feina que han estat fent per la comarca i per arreu de la nació, culturalment parlant.
Ells i elles tans sols han volgut continuar amb la seua feina de difondre cultura, poesia, art, pensament, teatre, omplir el seu bar de gent disposada a digerir un bon àpat, totes aquestes coses que han convertit l'Slàvia en un bar de referencia i que ara es veuen immenses en una contradicció en l'articulat d'alguna llei de "Joc i espectacle".

I a partir d'aquí que els ha quedat? doncs un cúmul de denuncies com si foren delinqüents reincidents i mil promeses de que les coses s'arreglaran (així ho esperem).

I com deia aquell mític grup català, "no venç el temps, venç la voluntat", doncs això és lo que els i manque als i les nostres polítics, voluntat de solucionar els problemes, d'adaptar les lleis a les a les diferents necessitats.

Per això vull recomanar a tots els i les nostres polítics i en particular a la senyora Mercè Claramunt, un petit conte, que crec que fa temps que hauria d'haver llegit.... i en deixó un àudio, per si els hi fa vergonya anar-lo a comprar o bé no saben llegir (cosa que dubto)...


Albert, Ari, Dolors, Tarrats i tots i totes els que viviu i en viviu de l'Slàvia, hem d'arribar fins al final, compteu amb jo!!! Ho faré amb el ben merit d'agrair-vos tot el que he viscut i el que encara vull viure al vostre local. Si el present és lluita, el futur és nostre!

I aquí la carta...


L’Slàvia: Una iniciativa o bé una alternativa incòmoda?

15 anys – Aniversari de l’Slàvia

Enguany farà quinze anys que vam obrir l’Slàvia i és per aquest motiu que teníem previst fer tot un seguit d’actuacions per celebrar-ho. Hem programat música any darrera any, amb continuïtat (sense interrupcions) i d’una manera molt seriosa i professional.Ho hem dut a terme (encara que la llicència que tenim és de bar)això si, sempre amb el corresponent permís de l’ajuntament o bé, quan ha calgut amb el de la Delegació del Govern de Lleida que mai havia posat cap inconvenient.

El local ha mantingut i ha garantit sempre unes condicions per poder-ho fer (d’aforament, d’assegurances, de pagament de taxes a la Generalitat) i sense cap mena de denúncia per part de ningú.

I és en aquest punt on voldríem incidir i aprofitar per fer uns breus comentaris respecte a la situació passada i actual en què ens trobem. Sobretot, creiem que hem de donar unes explicacions, tant als músics com a la gent que s’han mantingut fidels al local i a aquest tipus de música ja que hem hagut de suspendre moltes actuacions.

Precisament, les Borges Blanques, com a cap de comarca, s’havia distingit molt poc en tenir una bona infraestructura en l’oferta cultural, tant musical com de lleure. Fou en veure aquesta mancança que quan vam decidir obrir l’Slàvia, aquest fet el vam tenir molt en compte. Encara que l’aposta que vam fer en aquell moment i que hem continuat fent al llarg de tots aquests anys ha estat per una cultura viva, en català, gratuïta, de proximitat al poble i oberta a altres cultures (aquesta va ser inicialment la nostra manera d’entendre el projecte).

Així, doncs, des de la seva obertura hem fet una programació estable de música (moltíssims concerts, uns cinc-cents), Hem continuat amb el “Memorial Hervé Tarrats”. Durant molts anys hem col·laborat amb el circuït de l’ACIC i últimament amb el circuït de FOLK. També hem fet exposicions de pintura i escultura, xerrades, presentacions de llibres, teatre, recitals de poesia... i tot amb un caire intimista i proper a la gent, on tothom hi ha pogut participar sense complexes.

És per aquesta màgia que l’Slàvia s’ha convertit en un referent cultural no només a nivell de la comarca sinó també a nivell de país.



Fins ara, havíem cregut que una aposta d’aquestes dimensions per la cultura no suposaria cap mena de problema per a ningú. Sembla ser, però, que la cultura pot arribar a ser un delicte!!!

Des que l’actual govern ha decidit aplicar “strictu sensu” la Llei del joc i de l’espectacle, han relegat l’Slàvia a la mateixa categoria dels locals de ”mala nota, d’hàbits nocturns més que dubtosos i d’ambients no desitjables”: -Quan les coses es fan o es decideixen des d’un despatx tenen aquesta mena de resposta -. – Quan es desconeix o es menysprea unes circumstàncies concretes, es cau en una inflexible rigorositat, grisa, absurda, pròpia dels buròcrates -.

S’està confonent cultura amb delicte.

Han aplicat inflexiblement aquesta llei i què han aconseguit?

Primer, privar-nos del dret com a ciutadans que tenim a la cultura, i segon, privar-nos de la llibertat d’expressió aplicant estrictament la llei i això exclou el poder desenvolupar una cultura de proximitat.

-A canvi de què?

-Que n’heu tret d’aquesta prohibició?

-Quin benefici se’n deriva de tot això?

Són molt més els danys ocasionats (pobresa intel·lectual) que no el benefici que en podeu treure, i que una sèrie de músics i artistes vegin disminuïdes les seves possibilitats d’actuació i de poder-se guanyar la vida, així com de privar a la gent de gaudir de l’espectacle.

Això és el que interessa als governants?

Algú ha dit que aquesta democràcia possiblement s’ha convertit en un mercadeig de vots i que amb actuacions com aquesta et ve a la ment moments difícils,i el tornar a una situació obscura coneguda per a tots,de temps passats. Nosaltres creiem que amb respostes com aquestes serà molt més difícil arribar a la gent i entendre el què passa i el què volem els ciutadans.

Pensàvem que les lleis es feien per servir al poble, però ara veiem que és el poble que s’ha de doblegar a les lleis. Això és el que és percep amb aquesta rigorosa inflexibilitat. Si és així, potser s’hauria de fer una llei que “prohibís als pobres ser pobres” i així s’estalviaria molts mals de cap.

Senyora Mercè Claramunt, Directora general del Departament de jocs i Espectables, creu vostè realment que l’Slàvia ha comés un delicte durant aquests quinze anys? Creu que a les terres de Lleida no fan falta locals que, d’una manera desinteressada, promoguin la cultura i la música en català?

Aprofitem a convidar-la a fer un tomb per la nostra comarca i així comprendrà una mica més la nostra realitat.

I també aprofitem per fer una crida als músics i als diferents locals d’arreu de Catalunya que pateixen el mateix greuge a reivindicar uns dels drets més fonamentals del ser humà, que són la cultura i la llibertat.


NI JOC NI ESPECTACLES... CULTURA !!


SLAVIA 2009,




TREBALL
CULTURA
SENTIMENT

"PARAULES MORTES PER LA SUPÈRBIA DEL PODER..."

retall del fotolog de la telma_louis


Qué me dius!!!...

La portada del "Qué me dius", ha estat publicada al setmanari "Som Garrigues" d'aquesta setmana i porta una gran exclusiva d'en pepo i una gran preocupació per la meua persona després d'haver marcat un nefast resultat a la "VI cursa de l'oli".

Resulta que mentre uns van esmorzar, dinar i migsopar, jo encara corria pels prats secs de les garrigues, que i farem, son coses de l'edat i l'estat físic, pero hi haurà revenja i aquest cop serà a camp neutral. Hi ha multitud d'apostes en joc i gent infiltrada per col·laborar en la meua victòria o en la meua derrota.

Aquest cop no aniré de broma, apreparat pepo!!


Una gran cançó per acompanyar la meua ràbia...


dimecres, 21 de gener de 2009

yes, we can...

Us deixo un retall de les dades que va recopilar el meu GPS, el passat dissabte en la jornada d'esquí a Boí - Taüll.

Potser el que més sorprèn és la velocitat de 76 km/h que vaig marcar de punta en la pista vermella EXPRESS, i que miraré de superar en un altra jornada... yes, we can

diumenge, 18 de gener de 2009

civils...

...en més de quinze dies de setge a ciutat de Gaza, han mort més de 1.100 persones, de les quals ens informen la diversitat de medis periodístics, que un 70% que son civils.

Jo encara em pregunto que deuen ser el 30 % restant...

PROU MORTS, A GAZA I ARREU!!