..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dijous, 25 d’octubre de 2007

ka sóc da barsalona i em moru de calor...

Aquest cap de setmana vaig tenir la gran sort d'assistir a tres esdeveniments crucials:



El primer la conferència nacional d'ERC, més de dos milers i mig de militants tenien en disputa al palau de congressos de Catalunya, la ponencia "Construïm una nació, sobirana, cohesionada i moderna", amb la disputa interena de si el partit ha de tendir cap a la línea social o a la nacional. Dos esmenes a la totalitat (Reagrupament i un militant solitari) i esmenes en l'articulat per part de esquerra indendentista. Tot un debat assegurat.

Els segon la despedida dels escenaris d'un grup basc, Skalariak, que desprès de 10 anys damunt dels escenaris es despedia del seu públic en un concert a la sala razzmataz de Barcelona.

El tercer l'acte que la comissió de la dignitat havia organitzat al Palau Sant Jordi per reclamar que el govern espanyol compleixi les lleis que ells mateixos han aprovat, i torni als particulars catalans els boti de guerra que els espanyols han dipositat a “l'arxivo nacional de la Guerra Civil Española” al carrer de l'espolio de Salamanca. Feia uns anys era impensable posar 13.000 persones al Palau Sant Jordi per una reivindicació nacional, ara i amb els temps que corren qualsevol dia el Palau sens farà petit. PROU, els volem tots a casa.



1 comentari:

Lo Marc ha dit...

Doncs tens una gran sort, jo no vaig estar en cap d'aquest tres...
Apa salut!