Diada dels Països Catalans - Solstici d'estiu...
Saben aquell que diu....
anaven 4 amb un 8...
El 24 de juny és l’única festa que es celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d’Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià… És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps (”Pel juny, la falç al puny”) i la celebració del solstici d’estiu (la nit mes curta de l'any, l'entrada de l'estiu, el dia en que el sol es més lluny de la terra).
Doncs bé, este any vaig decidir (amb tres membres del CAB més) passar la nit més curta de l'any al sostre de Montserrat, Sant Jeroni.
El dissabte desprès de dinar ens vam desplaçar fins a Montserrat i per accedir a Sant Jeroni vam segui la via ferrata teresina que et deixa a la mateixa balconada de Sant Jeroni. Allà desprès d'un bon sopar acompanyat d'un bon vinet, vam poder gaudir de la nit de foc i petards, tota la metròpoli als nostres peus, l'espectacle es va allargar fins ben entrada la matinada i algun que altre de bon matí encara feia esclatar petards (no m'estranya que els francesos marxessin atemorits pels cops de timbal del timbaler de bruc), de mentres nosaltres dormiam damunt dels núvols que ens vam venir a visitar a la nit i amb el frec del vent sobre els nostres sacs.
De bon matí els primers excursionistes que arribaren al cim, pel camí que surt del monestir de Montserrat, ens despertaren sorpresos de la nostra estada al cim.
El descens sense menys transcendència que la de una representació a una de les parets del monestir on es podia llegir “Catalunya serà cristiana`, o no serà”, mai ho havia vist abans i em va sobtar, pues va a ser que no!!!
PD, agrair a la gent de BLOGGER i GOOGLE la traducció del blogspot al català, i es que ara que som la 88ena llengua més parlada del món de les 4 mil i tantes que hi ha.....
Salut i llarga vida a l'estiu, que ja el tenim aquí..
2 comentaris:
Noi que vols dir q pot ser bo això de pujar muntanyes tan altes? Jo cagondéu pujaria 50 metres i ja cauria rodó a terra home... si algun dia vinc a una de les teues excursions crec que abans em compraré una moto.
Noi, doncs no sé si és bo, però dolent tampoc...
i apreparat pq estic preparant una sortida jerki ponentina en algun cim emblematic del territori català i precissament amb moto no podràs pujar-hi!
Salut low
Publica un comentari a l'entrada