..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

diumenge, 20 de juliol de 2008

aigua i cava...

Mentre el tribunal constitucional ecspanyol esta capficat en com retallar o malinterpretant el text del nostre tant repugnat estatut d'autonomia, que queda molt allunyat de la nostra pròpia constitució, que properament començarem a escriure, per tal de que pugui començar el tant desitjat procés d'independència que ha de durar entre 6 i 12 anys, i ara que l'unió europea te previst una jornada per debatre sobre si dona o no suport als processos d'independència engegats i els que queden per engegar (Escòcia, Flandes, Euskal Herria, Països Catalans, Irlanda, Sardenya, Còrsega), bé, mentre tot això queda al marge dels caps de setmana, els catalans i les catalanes seguim fent vida nocturna.

I si el passat cap de setmana vaig estar a l'acampadajove com tot una persona responsable, aquest cap de setmana ens ha tocat altra volta desmarxar-nos un poc a la vintinovena edició de la festa del cava a Prades...

i res un parell de fotos que diuen molt de tot plegat:

Aquesta és una de les pancartes que donava la benvinguda a l'acampajove 08, i tot seguit una de les situacions subrealistes amb les que et podies trobar a la zona d'acampada. Tot i aixó al final hi va haver aigua de sobres per tots i totes.

I sobre la festa del cava, doncs el se sempre, quants un deixen de treballar ho han de fer els altres, i aquí ens teniu dins la font repartint cava a la multitud... jeje

Un noi que podria ser perfectament el germá gran del nostra tan estimat, enxoxat i enyorat charles.
I una imatge que val molt, el nostre pepofaloboig posant fí a la guerra de cava que ell mateix va començar i que se li va veure desbordada per complet.

PROU!!!!!!

i si hi ha quelcom que em va saber greu aquest cap de setmana és no haver pogut anar a vore a la gent de Kaotiko, a l'espiga rock de Sant Antolí, així que com a penyora, deixarem una de les seus grans cançons.



1 comentari:

laura ha dit...

Què bé que us ho passeu bandarres! i jo aquí currant com una desgraciada! I per si no fós prou, dissabte rauxa i dr. calypso al poble del costat i sense poder anar-hi..tornaré trastocada! espero que almenys em trobeu una mica a faltar...


un petó daviiid! i al tanto amb les orgies al pis jeje ;P

salut!