..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

divendres, 7 de març de 2008

9-M...

"La política , o la fas, o te la fan"
Joan Fuster

El passat dissabte i desprès d'un sopar i unes estrella- ERC, amb la tertuliana, "eva" i discrepar obertament amb tots els i les assistents al sopar sobre la nostra postura en les eleccions, l'eva, com a dèbil que és, va caure convençuda per les meus postures i va acabant pregonant als quatre vent el seu amor indiscutible per ERC i principalment per en Carod-Rovira.















Simplement transcriure un text d'en Joan Puigcercós, recentment publicat.

Nedar contracorrent

No som el que pensem que som o el que somiem que som; som el que fem. Quan hem deixat de somiar i hem passat als fets, a fer política com ha independentistes, sense fer cas de la irritació o del desconcert d'uns i altres, hem començat la independència. Sense esverar-nos, amb tot el seny. Per això vam donar suport a en Zapatero. Per això vam fer president a en Montilla. Encara que sé que molta gent no ho volia. Jo tampoc. Però cal més del 15% dels vots per fer només el que tu vols. Anem sense pressa però sense badar. Només els peixos morts segueixen el corrent. El vius van on volen i, com que són lliures poden nedar contracorrent.

5 comentaris:

Clara ha dit...

holaa..molt maques les estrelles-ERC... pel que veig n'hi ha una que em sembla que es MORITZ...si?

folguereta ha dit...

les altes no son mortiz-ERC, pq estaven calentes...

e v a . . . ha dit...

Veig que això de la manipulació ha passat de la premsa als blocs i el teu no se n’ha pas salvat. D’aparences també es viu… i amb manipulacions s’arriba lluny al país de les mentides.

T’explicaré el que no em vau deixar explicar l’altre dia a l’Slavia, espero que t’interessi. És senzill però veig que difícil d’entendre. Tu comentaves que a ERC cerqueu els vots per convicció, no pas els útils. En això ens assemblem, i és que tu que em coneixes sabràs que jo no faig res del que no estigui convençuda, al igual que no dubto en fer el que calgui per allò que crec. Així doncs l’argument és tan simple com important: no votaré ERC perquè ja no hi crec. I no et pensis que no em sap greu, perquè ja m’agradaria veure un partit que em tornés a fer creure que el camí que molts volem és possible i que amb fermesa aquest camí serà defensat fins a arribar al nostre objectiu. Però sincerament David, a aquest camí que vaig veure en ERC fa un temps, li he perdut la pista… ja no se cap on aneu i començo a dubtar de si el vostre objectiu és el mateix que el meu. Jo entenc que els resultats no es poden veure d’un dia per l’altre i tinc prou paciència per entendre que es pot anar sense pressa PERÒ SENSE BADAR. També entenc que els mitjans per arribar a la fi a vegades són difícils i pel camí et pots trobar amb dificultats que et facin prendre decisions que poden agradar menys. Tot això no ho qüestionaria si realment veiés que ERC té un projecte i que està decidida a defensar-lo, el problema és que ara mateix crec que per ERC els mitjans s’han convertit en més importants que la fi, no se si m’explico però diria que si.

Si vols hi pots reflexionar i si no doncs res. Però si obres una mica les orelles veuràs que comentaris en aquest sentit van en augment en proporció al número de votants desil•lusionats. Fins al punt que si fas un cop d’ull per la xarxa veuràs en qualsevol fòrum sobre el tema, gent que comenta que no votarà ERC aquest cop (altres cops si que ho havien fet) i gent que els votarà perquè sou els menys dolents. No hi veig vots convençuts aquí. Més aviat el que veig és que us esteu moderant per arreplegar vots d’altres sectors, i amb això em demostreu un cop més que els mitjans van per davant dels objectius.

Si voleu, us ho podeu prendre com un atac d’uns que van de hippis, o també pensar que som 4 ignorants que no hi entenem de política. El fet és que cada dia som més els que trobem a faltar aquella ERC valenta que ens va obrir l’esperança d’un nou camí. L’altre dia comentaves que els independentistes havíem de votar ERC perquè era l’únic partit que es declarava independentista obertament, i no et fa reflexionar que sent així estigueu perdent vots alhora que els independentistes cada dia som més? També comentaves que per primer cop en un eslògan electoral sortia la paraula independència, a mi això si que em fa pensar, i em pregunto perquè el primer cop que ho veiem està entre parèntesis? Es que potser hi ha qui creu que demanar la independència no es legítim? No ho sé.. coses que em pregunto. Tanmateix no espero resposta perquè se que es entrar en un debat absurd ara mateix, ni tampoc és un atac contra ERC per haver-ho posat, cosa que m’alegra.

Doncs res David, com deia dissabte, aquest any m’abstindré, tot esperant que a la pròxima algun partit m’ensenyi el seu projecte ferm, decidit i valent el qual no es deixi de banda per interessos de partit. Si és ERC no dubtis que votaré amb molt de gust.

Si vols una frase jo també en posaré una, per no ser menys::: Mai no seré del sector moderat de res, no estic aquí per perdre el temps, ni perquè m’agradin els extrems::::: Ja saps de qui és.

DAVIT ha dit...

Com que veig que t'agraden molt les frases del Joan Fuster i aprofitant que estem en jornada de reflexió, aquí en tens una altra...

"Jo només voldria advertir, ara, que, en la història de la Catalunya estricte, i en la de tots els Països Catalans, cada "pacte" ha estat una claudicació, i que tot això del
"pactisme" com a mecanisme polític és i serà una burla. "Pactar" és "perdre": sempre. Malgrat els aparents avantatges provisionals".
Joan Fuster

darrutri ha dit...

quanta gresca! Espero que no us oblideu de treballr. M'agrada molt el teu bloc. Un xic fosc, però m'agrada.