ni Sol, ni sol...
Un breu relat del Viatge a Bilbao (sempre m’havia pensat que Bilbo en català volia dir Sol).
Tot just arribar a Bilbao, ens vem instal·lar en un hotel de 3 estrelles (mai havia dormit en un hotel d’eixa categoria) i abans de sortir a dinar vaig tenir-me que mullar tot el cap i procedir a pentinar-me el pèl, degut a les reiterades voltes que vaig sentir durant el viatge.... - que no t’has pentinat avui...-.
Ja ben pentinat, vam procedir a cercar algun lloc on poder dinar pel casc antic de Bilbao. Uns van optar pel Bocatta, una cadena de menjars molt típica del país basc i els altres vam optar per un petit garito amb unes grandioses tapes i uns enormes sucs de malta. Els carrers del casc antic eren plens de malalts aficionats de les seleccions catalana i basca, fent copes pels bars com si a ben entrada la nit estessim....
Desprès, i ja una mica entonats ens vam dirigir a la manifestació que havia convocat ESAIT sota el lema "nazio bat, selekzio bat! en un carrer d'aquells típics de les manifestacions multitudinàries basques, i que per casualitat és deia avinguda de l’autonomia...
La mani era plena de gent i persones, però...... on esta
Acte seguit de la mani vam anar cap a San Mamès, i desprès de comprar tot un seguit de llaminadures vam entrar a la catedral, quin infern companys i companyes... L'entonada dels segadors i a xalar del matx. Final del partit, Euskal Herria 1 Catalunya 1 "Gran Bojan, el noi del pla d’Urgell i gran pepo el noi de les Borges Blanques."
I desprès cap al concert, ben carregats de almax i tirites!. Al llunyà escenari entonaven cançons els Betagarri, impossible demanar un entrepà, impossible demanar un suc de malta, impossible ballar, impossible creuar el percal.... massa gent per tant poques persones...
Acabem la nit pel casc antic de Bilbao i cap a l’hotel, dormida rapida, dutxa ultraràpida i a fer unes tapetes abans de dirigir-nos cap la ruta turística amb cotxe per Bilbao, per que alguns i algunes no poguessin dir encara avui, que no havien vist mai el gughelgeim. I camí cap a casa sense haver vist el sol i sense haver estat sol ni per un instant (no podem dir tots el mateix, algú va sentir-se sola per uns breus moment), tot i que penso que a voltes val mes estar sol que amb tot un seguit de persones que no saben pas comportar-se davant la multitud, ni la pressió mediateca d’una càmera de fotos que vol capturar una instantània del moment, i llavors necessiten fer ganyotes, girar els ulls, treure la llengua, pintar-se la cara... uff el pròxim dia poder i aniré sol a Bilbao i a l’estiu a vore si veig el Sol.
PD. Jo no tinc fotos, però les podeu veure als blocs de
I les ulleres estes de qui dius que són? M'ho pots escriure en un paper si us plau!
4 comentaris:
Si tu vaig escriure en una nota...que no sas on la tens???
va home pentinat, que avui has de fer goig!!!
eiii, i la foto de tu amb les ulleres on és??
manipulador!!!
cullons us deixo les ulleres per que us feu una foto, i encara em reclames una foto? Amnistia eta askatasuna, o no saps que jo sóc lliure?
demagoga!!
ualaaaa! que borroklles sou els jerkis!! uuhhhh! aaaah!! com us vegui papa carod...
Publica un comentari a l'entrada