..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dimecres, 25 d’abril de 2007

25 d'abril 1707

A 300 anys de la batalla d'Almansa!


Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca
Baptista Basset, com a general
de l'exèrcit de Carles el d'Àustria.
Entra en la Marina i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques als maulets va distribuint armes
i donant raons, convencent a tots els llauradors
que l'Arxiduc Carles ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa
es posen a l'aguait i al plet s'aboquen,
que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya
i els dos aspirants una guerra van a provocar,
buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen,
Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances
d'arrancar el poder als nobles senyors
i en poques setmanes el camí de València aplanaren;
maulets i aliats dominaren pobles i ciutats;
d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer les senyeres contra el botifler
i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren
i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria:
el 25 d'abril de1707 que trista batalla
va somoure la terra d'Almansa;
l'exèrcit borbó al de l'Àustria va véncer d'un colp
i sense defenses ocuparen comarques senceres.
Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país
i va tractar els hòmens amb gran crueltat,
pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta,
pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.
Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte;
si voleu seguir, en els llibres está tot escrit.



"Quan el mal ve d'Almansa,
a tots alcança"

Països Catalans, 25 d'abril 2007