Els i les dones...

Avui és 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, jornada de commemoració i lluita de les dones d’arreu. Alguns tractaran la jornada de absurda però encara son moltes les discriminacions que pateixen les dones.

La commemoració d’aquesta data es deu, principalment a dos fets, però es la successió de tot un seguit de jornades de lluita femenina que es van dur a terme durant l’inici del segle XX.

Els dos fets principals esdevenen a Nord-América, el primer data del 25 de març de 1911, quan es cala foc en una empresa tèxtil situada a Nova York, i la majoria de les seues treballadores (joves i immigrants), exactament 142, moren en ell. El motiu de la mort d’aquestes és que el jefe de l’empresa havia tancat les portes de la fàbrica per tal de que les noies mes joves no sortissin a jugar al carrer en hores de feina.

El segon fet fou una multitudinària manifestació el 27 de setembre de 1909 que va finalitzar amb una vaga de 13 setmanes en el ram del tèxtil.

Des dels inicis del segle XX als del segle XXI, podríem dir que ha plogut molt i molt i la situació no és ni de bon tros a la de llavors.

Només ens caldria agafar un diccionari per veure que les paraules feminisme i masclisme no son contraries, i que el feminisme és una tendència per abolir el masclisme, mentre el masclisme ens porta a la supèrbia de l’home envers la dona.

Queda molt per fer... igualtat de salaris, violència de gènere, prostitució infantil, treball infantil, ablació del clítoris, feines de casa, custodies, dret als sufragis, burkes,.mocadors...... etc...

Però a voltes hi ha referents d’igualtat que desemboquen en un tracte de discriminació positiva en vers les dones, i això n’és antònim d’igualtat.

Salut i feminisme