..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

divendres, 2 de febrer de 2007

Hi ha gent tan pobra que només té diners...



Fa uns dies la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre ens relatava en un llibre que recull la seua biografia que:





"No tener pagas extras me tiene mártir, las he tenido toda mi vida y las echo de menos en Navidad y en verano. No es que haga números a final de mes; es que muchas veces no llego, con la excepción de cuando fui presidenta del Senado, que entonces sí cobraba un buen sueldo. En el paso del Senado a la Comunidad casi dividí por dos los ingresos".

Doncs bé aquesta senyora cobra exactament 100.742,91 euros anuals de sou, mès els negocis familiars..... i no arriba a final de mes, doncs que s’ho faci mirar.


És una noticia que no tindria gaire importància, si algú com Paul Wolfowitz, president del BMI (Banc Mundial Internacional), que cobra 301.000 euros, no en té ni per mitjons.

Aquest senyor de visita a Turquia, i disposat a entrar a una mesquita va ser obligat a descalçar-se i ens va sorprendre amb uns mitjons foradats.

Només demano que si algú sap la direcció d’aquest senyor, que me la passi, que miraria d’enviar-li uns mitjons per transport urgent. I si algun dia els trobeu demanant per alguna ciutat d’arreu feu-los-hi una petita aportació monetària de part meua.

Gràcies

2 comentaris:

Anònim ha dit...

doncs envia-li un parell de part meva també..

[Pensa un món sense diners
on regalis un somriure als bons amics.
I restem sense el perill
de sentir-nos poderosos per tenir..]

Com es pot ser a la seva manera?

jo, de momen, no ho entenc..i m'agrada

apa cuida't!

UllsDeColorMel ha dit...

Molt maco el teu bloc! ;P


Per cert, m'has dit que t'agrega i no se el teu msn home,...xD

I sí que soc la d'Arbeca... la novia del David!

L'amiga de l'ANNA! ;)