..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dimecres, 24 de gener de 2007

Per “sant” Vicent, marxa la boira i torna el vent



Si quelcom tenim present el habitants de la plana d'urgell, és que durant els mesos d'hivern, vivim acompanyats de la nostra tant estimada boira. La boira, que si li barrufa no ens deixa vore el sol, durant dies i dies.

I com diu la dita: per “sant” Vicent, marxa la boira i torna el vent i ahir “sant” Vicent, el vent va bufar amb força i ens va portar neu i fred, que ja tocava. Un fred sec, i no pas humit, com estem acostumats.


Doncs que visqui el fred sec...... i aquest tal Vicent que també faci eixir el vent..