Perduda l’esperança...?

El dia 31 de desembre del 2006, ETA (suposadament) i en mig d’una treva permanent, va fer esclatar una furgoneta al pàrking de l’aeroport de Barajas, causant nombrosos ferits i dos víctimes mortals. Patètic i condemnable!!

La blocosfera ràpidament comença a expandir el tema del dia i l’últim de l’any, és parla de ETA, de la treva, d’una furgoneta, de cap víctima, de dos trucades a diferents diaris, de desallotjaments, de una secessió d’ETA, que ETA estava dividida, entre els que no aguantaven ni les bones intencions del PSOE (que es quedaven en intencions) i els que volien arribar fins al destí, la pacificació d’Euskadi.

Nou mesos de treva permanent, on el govern espanyol no ha fet ni un sol gest per complir unes mínimes demandes, com a resposta a la treva i l’inici del diàleg amb l’organització.

Nou mesos de treva permanent, on ETA no ha deixat de rearmar-se en cap moment.

Nou mesos de treva permanent, on la Kale Borroka no ha deixat de cremar caixers, autobusos, ...

Nou mesos de treva permanent, on la claveguera d’espanyolistes del PP no ha deixat d’increpar qualsevol gest del govern per formar una mesa de partits.

En fí poca esperança de pau ens mostraven tots plegats, això si tot eren bones paraules, però paraules solsament.

I ara ens diuen que el procés de pau s’ha trencat, que ja no hi haurà mes diàleg, raonable, mentre hi hagi violència no hi ha diàleg, però com s’aturarà la violència?

Ens queda un gran dubte, com s’aturarà la violència?. Tothom vol ser lliure i viure en pau, però mentre Espanya no sigui clarament democràtica i accepti el dret a l’autodeterminació dels pobles que te ocupats (això és democràcia senyors, respectar les majories) i mentre ETA no tingui clar el significat de la paraula democràcia, i respecti i combati als seus contraris democràticament.... la batalla continuarà, perquè per orgull ningú vol ser perdedor!!

Cap causa política val una vida humana, en democracia!