..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dijous, 5 de febrer de 2009

l'Slàvia fa anys...

Per celebrar els 15 anys de l'obertura de l'Slàvia, que millor (Mode irònic: ON) que una carta dels seus propietaris...

Estic segur que els seus i les seues propietaris/es mai han desitjat que algú els oferís una medalla, un diploma, un homenatge, el que sigui, és indiferent, quelcom que els i les gratifiques de la feina que han estat fent per la comarca i per arreu de la nació, culturalment parlant.
Ells i elles tans sols han volgut continuar amb la seua feina de difondre cultura, poesia, art, pensament, teatre, omplir el seu bar de gent disposada a digerir un bon àpat, totes aquestes coses que han convertit l'Slàvia en un bar de referencia i que ara es veuen immenses en una contradicció en l'articulat d'alguna llei de "Joc i espectacle".

I a partir d'aquí que els ha quedat? doncs un cúmul de denuncies com si foren delinqüents reincidents i mil promeses de que les coses s'arreglaran (així ho esperem).

I com deia aquell mític grup català, "no venç el temps, venç la voluntat", doncs això és lo que els i manque als i les nostres polítics, voluntat de solucionar els problemes, d'adaptar les lleis a les a les diferents necessitats.

Per això vull recomanar a tots els i les nostres polítics i en particular a la senyora Mercè Claramunt, un petit conte, que crec que fa temps que hauria d'haver llegit.... i en deixó un àudio, per si els hi fa vergonya anar-lo a comprar o bé no saben llegir (cosa que dubto)...


Albert, Ari, Dolors, Tarrats i tots i totes els que viviu i en viviu de l'Slàvia, hem d'arribar fins al final, compteu amb jo!!! Ho faré amb el ben merit d'agrair-vos tot el que he viscut i el que encara vull viure al vostre local. Si el present és lluita, el futur és nostre!

I aquí la carta...


L’Slàvia: Una iniciativa o bé una alternativa incòmoda?

15 anys – Aniversari de l’Slàvia

Enguany farà quinze anys que vam obrir l’Slàvia i és per aquest motiu que teníem previst fer tot un seguit d’actuacions per celebrar-ho. Hem programat música any darrera any, amb continuïtat (sense interrupcions) i d’una manera molt seriosa i professional.Ho hem dut a terme (encara que la llicència que tenim és de bar)això si, sempre amb el corresponent permís de l’ajuntament o bé, quan ha calgut amb el de la Delegació del Govern de Lleida que mai havia posat cap inconvenient.

El local ha mantingut i ha garantit sempre unes condicions per poder-ho fer (d’aforament, d’assegurances, de pagament de taxes a la Generalitat) i sense cap mena de denúncia per part de ningú.

I és en aquest punt on voldríem incidir i aprofitar per fer uns breus comentaris respecte a la situació passada i actual en què ens trobem. Sobretot, creiem que hem de donar unes explicacions, tant als músics com a la gent que s’han mantingut fidels al local i a aquest tipus de música ja que hem hagut de suspendre moltes actuacions.

Precisament, les Borges Blanques, com a cap de comarca, s’havia distingit molt poc en tenir una bona infraestructura en l’oferta cultural, tant musical com de lleure. Fou en veure aquesta mancança que quan vam decidir obrir l’Slàvia, aquest fet el vam tenir molt en compte. Encara que l’aposta que vam fer en aquell moment i que hem continuat fent al llarg de tots aquests anys ha estat per una cultura viva, en català, gratuïta, de proximitat al poble i oberta a altres cultures (aquesta va ser inicialment la nostra manera d’entendre el projecte).

Així, doncs, des de la seva obertura hem fet una programació estable de música (moltíssims concerts, uns cinc-cents), Hem continuat amb el “Memorial Hervé Tarrats”. Durant molts anys hem col·laborat amb el circuït de l’ACIC i últimament amb el circuït de FOLK. També hem fet exposicions de pintura i escultura, xerrades, presentacions de llibres, teatre, recitals de poesia... i tot amb un caire intimista i proper a la gent, on tothom hi ha pogut participar sense complexes.

És per aquesta màgia que l’Slàvia s’ha convertit en un referent cultural no només a nivell de la comarca sinó també a nivell de país.



Fins ara, havíem cregut que una aposta d’aquestes dimensions per la cultura no suposaria cap mena de problema per a ningú. Sembla ser, però, que la cultura pot arribar a ser un delicte!!!

Des que l’actual govern ha decidit aplicar “strictu sensu” la Llei del joc i de l’espectacle, han relegat l’Slàvia a la mateixa categoria dels locals de ”mala nota, d’hàbits nocturns més que dubtosos i d’ambients no desitjables”: -Quan les coses es fan o es decideixen des d’un despatx tenen aquesta mena de resposta -. – Quan es desconeix o es menysprea unes circumstàncies concretes, es cau en una inflexible rigorositat, grisa, absurda, pròpia dels buròcrates -.

S’està confonent cultura amb delicte.

Han aplicat inflexiblement aquesta llei i què han aconseguit?

Primer, privar-nos del dret com a ciutadans que tenim a la cultura, i segon, privar-nos de la llibertat d’expressió aplicant estrictament la llei i això exclou el poder desenvolupar una cultura de proximitat.

-A canvi de què?

-Que n’heu tret d’aquesta prohibició?

-Quin benefici se’n deriva de tot això?

Són molt més els danys ocasionats (pobresa intel·lectual) que no el benefici que en podeu treure, i que una sèrie de músics i artistes vegin disminuïdes les seves possibilitats d’actuació i de poder-se guanyar la vida, així com de privar a la gent de gaudir de l’espectacle.

Això és el que interessa als governants?

Algú ha dit que aquesta democràcia possiblement s’ha convertit en un mercadeig de vots i que amb actuacions com aquesta et ve a la ment moments difícils,i el tornar a una situació obscura coneguda per a tots,de temps passats. Nosaltres creiem que amb respostes com aquestes serà molt més difícil arribar a la gent i entendre el què passa i el què volem els ciutadans.

Pensàvem que les lleis es feien per servir al poble, però ara veiem que és el poble que s’ha de doblegar a les lleis. Això és el que és percep amb aquesta rigorosa inflexibilitat. Si és així, potser s’hauria de fer una llei que “prohibís als pobres ser pobres” i així s’estalviaria molts mals de cap.

Senyora Mercè Claramunt, Directora general del Departament de jocs i Espectables, creu vostè realment que l’Slàvia ha comés un delicte durant aquests quinze anys? Creu que a les terres de Lleida no fan falta locals que, d’una manera desinteressada, promoguin la cultura i la música en català?

Aprofitem a convidar-la a fer un tomb per la nostra comarca i així comprendrà una mica més la nostra realitat.

I també aprofitem per fer una crida als músics i als diferents locals d’arreu de Catalunya que pateixen el mateix greuge a reivindicar uns dels drets més fonamentals del ser humà, que són la cultura i la llibertat.


NI JOC NI ESPECTACLES... CULTURA !!


SLAVIA 2009,




TREBALL
CULTURA
SENTIMENT

"PARAULES MORTES PER LA SUPÈRBIA DEL PODER..."

retall del fotolog de la telma_louis


3 comentaris:

Guerau ha dit...

APLICA'T, EL CATALÀ CORRECTE ÉS COSA DE TOTS:

els oferís una medalla, un diploma, un homenatge, el que sigui, da igual, algo que els gratifiques

laura ha dit...

deunido...em fa vergonya que aquesta dona es digui com jo...

folguereta ha dit...

Gueropaaaaaaaaaaaaa!!

en faré l'oportuna modificació, per si ho llegeix en Joan Solà...