..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dilluns, 12 de gener de 2009

anne...

Per que tres mesos a l’altre costat del xarco passen volant.

Seguiré les teus pensaments i les teues peuades al teu new blog, així que no t’oblidis mai d’actualitzar-lo i posar-nos al dia, de la vida lluny de terreta catalana.

Com algú va dir: “Tindrem nostàlgia del nostre propi futur, mentre avancem lentament cap al dia de ta tornada”

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Un petonas!! i Molt bon viatge

1 comentari:

anne ha dit...

no se si pretenies fer-me saltar les llagrimes, però ho has conseguit!!!! Intentaré ser una esponja i transmetre-ho en paraules (tasca difícil per l'anne)al blog. Gràcies!petons mil!