..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dimecres, 13 d’agost del 2008

3.375m... i dos borjuts

Aquest passat cap de setmana ens vem decidir anar a pujar al cim del Pocets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 metres és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto. Esta situat al bell mig de la cadena, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts i moltes d'alpinistes.

Sembla ser que el nom de Pocets prové d'uns pous (posets, en benasquès) que hi ha a la seva vessant occidental, i és com es diu el pic a la zona de Gistain (Chistau); mentre que a Estòs i Mont d'Astos (França) el cim es diu Llardana (cremat), per l'àrid de la seva cara est.


Tot això no tindria res d'especial si al refugi l'Ángel Orus, no ens hagueram trobat a un parell d'energumens de la capital de les garrigues i clients habituals de la garrigotaverna "l'espona".


El refugi:
Un que va pujar fins al cim amb xancletes i mitjons de nopré, nova moda?

Amb el mont-perdut i el vignemale a l'esquena i per sota meu:

La canal fonda, que ens va obligar a treure el piolet i els grampons:


2 comentaris:

Anònim ha dit...

"Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre, baixarem a les valls quan es faci fosc..."

jaja! tantes actualitzacions de muntanyes m'han fet venir al cap la cançó aquesta...SoSo! :P

Anònim ha dit...

Pos a mi m fas una enveja sana....q pujo les escales d casa i em canso.... XD

CaTSpY

imatge Memòria Esquerra.cat · Logo