..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

diumenge, 29 de juny de 2008

a cavall del vent...

Si alguna cosa esta clara és que a la nostra laura, una de les habituals crítiques del meu blog a base de comentaris "xinxosos" d'errades ortogràfiques, és que fa ben poc que ens coneixem, potser no és tant poc com el temps que ens ix aquest estiu, en la seua escapada, a prendre nous horitzons pel nord-est del nostre país, però serà el suficient com per que la seua tornada sigui un desig col·lectiu.


Només dir-te que tinguis molta molta i molta sort en la teua eixida estiuenca. Que ha estat un plaer compartir dies i estones amb tu i que evidentment et trobarem a mancar en les nostres sortides nocturnes, i que dedicarem una cap de setmana com a mínim a venir-te a vore al teu petit cau. També et conservaré l'habitació tal i com la deixis i que quan tornis espero poder-te maxacar a la teu estimada Wii.

Esperant retrobar-nos cop esta nit i sense tenir res mes a afegir:

Un peto campiona!

Et deixo una gran cançó d'en Lluïs Llach versionada per en Manu Guix en el seu últim albúm "onze llach": A CAVALL DEL VENT



4 comentaris:

Anònim ha dit...

http://uk.youtube.com/watch?v=h7iPljWe_D4&feature=related

bernard n. shull ha dit...

hi mate, this is the canadin pharmacy you asked me about: the link

laura ha dit...

jiji

moltes gràcies david, però la foto aquesta deixa molt que desitjar... ja saps k jo sempre q pugui estaré aquí per tocar-te el voraviu!


un petó molt gran desde st. feliu!


per cert...heu encetat el blog del pis? la direcció?

cuidi's bandarra

PD: una setmana fa k soc x aki i ja em dona la sensació k fa una eternitat...però bé, a currar s'ha dit!

laura ha dit...

Casualment avui he vist el videoclip de la cançó que em vas dedicar...

val més tard que mai, diuen...;P


mua*