..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dijous, 14 de febrer de 2008

a l'Alguer amb Pascual Mel·lai i fent punts...

Doncs bé, aquest passat cap de setmana vaig estar a la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya.


Aquesta ciutat que desprès de ser conquerida per Pere III "el cerimoniós" al 1353 i repoblada per catalans i catalanes encara conserva la llengua catalana com a llengua vehicular entre els seus habitants.



Tot comença el divendres a la vesprada a l'aeroport de Girona on agafem un vol directe a l'Alguer (anada i tornada 20 €). A l'arribada, i desprès d'haver llogat un parell de "màquines" (com en diuen a l'Alguer dels cotxes), ens instal·lem a l'hotel i anem a cercar un lloc per sopar i per anar a fer una cervesseta, la cosa s'allarga, ja se sap quan trobés algun local que acompanya, les busques dels rellotges semblen aturades, però sempre hi ha un moment per fer una retirada a temps, que sempre diuen que és una victòria, així que trobat el moment, tornem cap a l'hotel, oh sempre hi ha una habitació amb terrasseta, per anar a fer l'ultima cigarreta.

El dissabte de bon matí ens llevem, ens passem per la dutxa, esmorzem i ... ens programem tot els dia per tal de fer una visita detallada de la ciutat. Comencem per anar al punt d'informació turística a recollir un parell de plànols. I ens endinsem a la ciutat medieval de l'Alguer anomenada Barceloneta, i que recorda molt al districte de ciutat vella de Barcelona.


Desprès d'estar donant tombs per la ciutat amunt i avall, entrar a totes les esglésies, contemplar la muralla que encercla la ciutat, els canons que encara avui estant apuntant al mar, les torres de vigilància, la botiga d'en Pascual i anar fent punts, ens aturem a dinar al pub Jamaica. Havent dinat i desprès d'un bon "capputxino" continuem la nostra visita, que coincideix amb la rua de carnestoltes de la qual n'observem el seu pas i ens en tornem a visitar a en Pacual que ens torna a emplaçar la visita per un parell d'hores més tard, per tan ens n'anem a contemplar la posta del Sol, com si al "cafè del mar" (Eivissa) restéssim. Tornem cap a la bugaderia on encara alguns i algunes ens preguntàvem qui cullons era aquest Pascual Mel.lai. Aquest cop ens rep i ens fa passar cap a la rebotiga, ens asseu entre cadires i bancs i estem escoltant-lo perplexes un parell d'hores ben bones. Ens repassa l'historia de l'Alguer des de la conquesta fins a l'actualitat pasant per l'exili de catalans durant el franquisme i la gratificació cap a la companyia del vols Raynair per tenir present un vol barat que uneix l'Alguer amb Girona.

És ben cert que la millor manera per descobrir la cultura d'un país i fugir dels records més turístics és coneixent la gent que hi viu, tant en els pobles com en les ciutats. Això, és clar, no sempre és possible, però us podem assegurar que en qualsevol lloc o en qualsevol moment sempre ens pot sorprendre algú quan menys ens ho esperem, i així va ser. Conèixer a en Pacual va ser lo més gran del viatge una xerrada que mai oblidaré i prometo tornar-lo a visitar.

En Pascual Mel·lai té 70 anys i és sastre. Des de fa més de 40 anys, té una botiga d'arranjaments a la Plaça del Duomo de l'Alguer. La seva biografia, però, té més vessants que la seva professió i és per això que sempre que pot aprofita per compartir-la amb els passavolants, sobretot si són catalans. L'any 1982, en Pascual va ser un dels fundadors de la primera escola d'alguerès a l'Alguer.
Potser en Pascual Mel·lai no apareix a cap guia turística però si el voleu localitzar el trobareu a la Plaça de la Catedral número 1 de l'Alguer. El nom de la botiga, "La catalana". Aprofiteu abans que es jubili que a nosaltres ja ens va dir que ho feia este any. O bé...
L'Escola Pascual Scani (que ell mateix va formar) es troba al carrer Mallorca número 45 de l'Alguer.

I de l'emoció al sopar, i, on i que sopem? Doncs sopem en una sala de concerts (tipus Slavia) amb una bolera per tal de fer uns strikes i on sols es podiem menjar pizzes d'un metre de llarg, una cosa curiosa.

I desprès altre cop la nit s'allarga per uns quants, i acabem en un pub asseguts prenent cerveses i recitant paraules gratuïtament.

I cap a l'hotel amb tot un seguit d'acudits i una gran tertúlia sobre les nostres postures en relacionades amb 9-M i com la tertúlia s'allargava doncs decidim altre cop visitar la terrasseta de l'habitació 212 per fer les últimes cigarretes.

i el diumenge de bon matí, altre cop a llevar-nos, dutxa, esmorzar i a cremar gasolina per l'illa, ens dirigim i visitem la cova , la necropoli, algun que altre poblet dels voltants de l'alguer i passem el dia i anem de volta cap a l'aeroport i l'aeroport a Girona i de Girona cap a casa.


Cap de setmana intens que va servir per conèixer sobre la situació de l'Alguer i per fer una varietat de punts negatius per tal de formar part de la colla del ganxet que tant amablement va adoptar-nos al Clivi i a jo.

part del text extret de la pàgina de rac1

8 comentaris:

Clara ha dit...

he començat a escriure una mica el que hem viscut a l'Alguer... però necessito escoltar la xerrada del pasqualino per si me deixat alguna cosa! quan el tinga ja el penjaré al bloc de la colla, q per cert, a veure si t'hi passes de tant en tant.

Un petó.

Ens veiem.

Clara ha dit...

ei castís!

t'ha quedat prou bé el text!!
i dissabte soparet de l'alguer ehh??

divendres ens veiem a la xerrada del puigcercos?

folguereta ha dit...

qui és aquest?

laura ha dit...

com ha nat amb el "qui es aquest" ?
Jo si puc niré a verel dilluns...

Anònim ha dit...

si si no va pas malament un canvi de tan en tan... :)


ja veig k tenia una doble voltant per llinars..jeje
apa ens veieem


cuida't molt!
petons de la ninadefil

Venceslau ha dit...

Bones des de Lleida.
El dia que deixis JERC digues alguna cosa.
Entre totes i tots els bons blocaires ponentins farem una bona xarxa

Anna Maria ha dit...

T'apuntes a una calçotada el dissabte?

Lupe ha dit...

La narració ha fet que viatgès jo també. Espero poder anar aviat.
Tens raó que els llocs es coneixen, parlant amb la gent i escoltant les històries i no tanta passejada per les Rambles...