..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dimecres, 14 de novembre de 2007

Congressista de ple dret...

Doncs aquest cap de setmana vaig assistir juntament amb tres centenars de jerkis més, al XXI Congres Nacional de les Jerc, que es va celebrar a la vila de Mataró.

Al congrés teniem dos punts forts; el debat de la ponència estratègica i l'elecció de la nova direcció nacional.

Abans d'entrar a debatre les esmenes sobre la ponència, de les set que havia presentat JERC-ponent, en quedaven dues de vives, totes dues del mateix contingut, el títol de la mateixa, totes les altres havien estat acceptades o transaccionades. Finalment l'esmena no va prosperar per ben poc, vem fregar el 50%. I és que creiem inoportú que es titules “construïm l'alternativa independentista”, ja que considerem que no som cap alternativa, som el que som, independentistes amb més de 75 anys d'història, no pas una alternativa a ningú. L'esmena va obrir un fort debat entre la militància, i finalment va passar-se a votació acatant rotundament el resultat. Finalment una ponència impecable, així com una nova directiva nacional, que haurà d'estar a l'alça de l'organització.

Moltes felicitats a la directiva entrant, esperem que sigueu propers a la militància, que de fet és el que necessitem, no sentir-nos allunyats dels nostres líders polítics, heu de ser les nostres eines d'evolució.

I per últim declarar-me un pro-Pere i un pro-Alma , per la tasca que han fet durant aquests 4 anys dins les Jerc, anys no gens senzills políticament parlant, anys de canvi al govern de la generalitat, estatuts, sortida del govern...

I dedicar les ultimes linees de l'entrada al Gerard Coca (que no te cap germà que es digui Thomas) i a la resta de la direcció nacional, però especialment a ell, que serà el que haurà de dur la nostra veu arreu.





ENDAVANT I CRITS!!

1 comentari:

AnnÁlvarez ha dit...

Rigo!! ;P quina sorpresa trobar-te per aquests mons... s, tens tota la raó, tenia un bloc... prometo actualitzar-l'ho més sovint... i ja treuré el cap de tant en tant per la teva pàgina, que és interessant!

una abraçada manresana


fins aviat!!

AnnA