..............Explicaré un exemple que explicava Lanza del Vasto. Al Sudan africà, que era el lloc on els portuguesos primer i els espanyols després agafaven esclaus, hi havia una tribu que es deia dels felates. Quan hi passaven els portuguesos pel Sudan recollien els esclaus, se’ls enduien caminant fins al mar, travessant tot el Sàhara i els portaven a Amèrica, amuntegats a les bodegues dels seus vaixells. Doncs bé, en arribar a aquesta tribu i capturar els homes, aquests es deixaven caure a terra i els havien d’arrossegar. No menjaven, ni bevien, ni parlaven, se’ls hi morien pel camí i no sabien què fer amb ells. Els portuguesos s’avisaren entre ells dels problemes que hi tenien, i decidiren saltar-se aquella tribu ja que no els era gens rendible. Amb el sacrifici d’uns quants se salvaren moltes vides. Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n’hi havia prou. És la no cooperació portada a l’extrem. També explicava Lanza del Vasto que les orenetes no poden viure en gàbies perquè ni canten ni mengen. Es moren. -FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA- (Xirinacs) --- TOTS HEM DE SER MÀRTIRS

dimarts, 11 de setembre de 2007

11 de setembre de 2007

I ja son 293 els anys que portem d'ocupació espanyola...

i n'estem farts de demanar perdó per existir!!

Pd. el fossar de les moreres no és un güetto de comunoides, és un lloc on tots els catalans ofereixen homenatge als defensors de barcelona en la guerra de succeció el 1714 i que resten enterrats allà mateix. Tots som catalans, els comunoides i els que no!


Les jerc pla d'urgell ens vem desplaçar al sostre del pedraforca en motiu de la diada.

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament...
________vicent andres estellés____

4 comentaris:

Anònim ha dit...

és un poema increïble, que deixa amb la boca oberta així que t'ho permeto.. xD


kuants anys van fer ahir, 3 ja? va ser una nit mol divertida, mai millor dit aixi k aviam si per la proxima diada ns trbem sota larc de trionf!


un petó i cuida't molt i felicitats pel 20 d'agost k no ho sabia disfruta'l amb un dit més!


un peto de la ninadefil!

folguereta ha dit...

merci noia!! ens vem a la propera.

Lo Marc ha dit...

Dia 22 concert a Bell·lloc? Tio que els de Vilanova tenim una boda!! je je, a veure si cap al tar podem passar!!
Apa salut

Low ha dit...

Es respira canvi en l'ambient.

La gent comença per fi a adonar-se o que fem un front comú o serem del tot annul·lats.

Els sectaris no ens fan por.

VISCA LA TERRA!!!