mirada profunda...

A tu Helena

Avui he rebut la tràgica noticia de la teua mort.

Des de que he rebut la noticia no he parat de pensar i pensar i pensar i pensar i pensar i pensar i pensar i pensar... en tu i en que qualsevol dia ens pot passar a nosaltres, i a jo, a jo també...

un amic teu t'ha escrit un poema prou idoni..

Ens has deixat sota la canal humida, freda

tant diferent al mar dels teus ulls alegres

que ara oneja suau cap a altres ports

desplegades al vent totes ses lliures veles.



D'aquestes muntanyes un cop em parlares

que les feies teves al teu cor i teves són, per sempre

el teu aire jove les ha perfumades

i grimpant de les valls als cims

la teva ànima les omplirà de tu.


Hem tingut la joia de gaudir-te una estona

tots els que hem caminat amb tu

en els moments més innocents i feliços,

sota mediterranis Sols i properes estrelles.


Que ets música, Elena, d'eternes vesprades

i espurna que saltes i esquitxes de foc als avorrits

i aigua que baixes nova de l'hivern i es multiplica

saltant d'estiu en estiu i de vida en vida.

Fins ara, Elena.

Carles Freixas Gener de 2007

A tu Helena i al teu somriure... un gest en el record permanent, mentre el sol segueixi eclipsat... que 24 anys son molt pocs per marxar.

Fins ara